“Hi havia una vegada…” ” Vet aquí que una vegada…” ” En un país molt llunyà …” són frases màgiques i emocionants per a tota la quitxalla i, gosaria dir, que per a molts dels que ja no som petits. L’hora del conte és un moment esperat i desitjat que reforça el vincle amb els nostres fills.
Educativa i pegagògicement escoltar contes té grans beneficis: entrena l’atenció i l’estar en silenci. A més, millora la sintaxi i el vocabulari, entrena la memòria i estimula la imaginació i la creativitat.
D’altra banda, segons Begoña Ibarrola (2010) els contes “proporcionen una gran ajuda en l’educació de les emocions i en la comprensió del nostre món interior, a més d’endinsar-nos en vida dels altres, observant el món i la vivència de les emocions que ells viuen, però des d’una distància de confort i seguretat”. És aquesta segona vessant la que ens ocupa en aquest post.
La preocupació dels pares pel creixement emocionals dels seus fills, com tot en aquest món actual de consumisme, ha generat un mercat de literatura infantil relacionada amb l’educació emocional. Només cal fer una cerca per Internet i trobarem cinquanta mil resultats de contes per a treballar les emocions: són contes en els que es presenten situacions quotidianes en la vida dels més petits, en els que es presenten conflictes també quotidians i que conclouen amb la resolució dels mateixos. Són contes, més o menys imaginatius, que busquen que els nens puguin empatitzar amb els personatges i mitjançant aquesta empatia els resulti més fàcil expressar les seves emocions i trobin maneres de gestionar-les adequadament.
No ho critico, jo mateixa he escrit llibres relacionats amb la gestió d’emocions en els més petits. Però en realitat qualsevol conte és un recurs tan ric que sempre ens serveix com un mitjà per a poder treballar les emocions. Pot passar que el contingut de la història que atrau al nen, no tingui res a veure amb la seva vida externa, però sí amb els seus problemes interns. “Això també em passa a mi” és el que sent el nen a escoltar els relats. És per això que els contes també han estat i són eines utilitzades en contextos psicoterapèutics.
En definitiva, els contes ajuden a identificar i expressar sentiments i emocions: l’infant interpreta les emocions a partir dels nostres gestos, de les il·lustracios, de l’expressió facial, del to de veu amb què escenifiquem els personatges del relat.
Qualsevol conte si és explicat amb emoció, si es presenten els personatges amb els seus matisos , si permetem preguntes i interrupcions dels nens i nenes, si es parla sobre el conte i s’explica tantes vegades com desitgi el en o la nena pot ser un mitjà per a endinsar el nen en el món emocional dels personatges i en el seu propi. De fet, si demana tornar-los a escoltar ens està dient que el conte tracta d’un conflicte important per a ell o ella i que encara no ha resolt internament.
En el cas dels contes clàssics és probable que haguem de fer, a més, un treball en relació als estereotips de gènere, que habitualment ja són neutralitzats en la literatura infantil actual, però això són figues d’un altre paner.
Tot seguit m’agradaria descriure algunes eïnes que ens poden ser útils a l’hora d’explicar contes si en volem treure profit pel que fa a l’educació emocional:
- En primer lloc és aconsellable buscar un espai íntim on pare o mare i fill puguin sentir-se còmodes. És important que l’adult se situï prop del nen per poder-lo tocar i abraçar, cal fer d’aquest moment un momet especial.
- Abans de llegir el conte podeu mostrar les il·lustracions al nen/a i jugar a identificar les situacions, podeu fer preguntes com: què li deu passar a …? Com es deu sentir? Com ho sabem?
- Quan llegim podem anar fent pauses i reflexionar sobre el que passa altre cop fent preguntes com: per què penses que ho deu dir/fer això? Com se sent? Què pot fer? Podem preguntar-nos per exemple, que sentia la ventafocs quan les germanastres i la madrastra la tractaven malament i no la deixaven anar al ball? o com es sentia en Polzet amb les botes del gegant?
- Podem també provocar l’autotonsciència del petit: algun cop t’ha passat a tu això? com et vas sentir? què vas fer? podries haver fet alguna altra cosa?
- O explicar experiències de la pròpia infància o actuals que ajudin a entendre les emocions del personatge.
- Sempre cal estar obert a tot el que pugui suggerir el nen o la nena i no alliçonar o jutjar sinó respectar sempre el que diu. Si les seves aportacions no són adients ja ho treballarem en un altre context, però en qualsevol cas ens està donant informació de les seves vivències.
- Podem jugar també a canviar els finals o a inventar contes
- I… sobretot GAUDIM I FEM GAUDIR ELS CONTES!!!
I…“Conte contat, conte acabat” “I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat” “I van ser feliços i van menjar anissos” ” “Catacric-catacrac conte acabat”. Són frases quefinalitzen els contes i que ens permeten gaudir un segons més de la carona dels petits i les petites amb uns ulls encara ben oberts, abans de demanar un altre conte.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest post s’ha acabat!”
Si vols invertir en la futura felicitat del teu fill o la teva filla i/o conèixer més eines d’educació emocional:
