Dir que si per no discutir: resignació o saviesa?

Creixement Personal

Abans d’escriure aquesta entrada vaig fer una “minienquesta” al whatsapp -aprofito per anunciar-vos que aquesta aplicació tindrà dedicada una entrada al nostre blog ben aviat- amb la mateixa pregunta.

Aquestes són algunes de les repostes:

“Saviesa infinita, reconeixement de la inutilitat de la discussió, i una mica de sensació de superioritat vers el contrincant”  Ben vist, però compte amb aquesta sensació de superioritat  perquè el contrincant (terme força competitiu, per cert), la detectarà i et posarà difícil mantenir-te en la calma. També haig de dir que m’agrada creure que a vegades les discussions són útils

Depèn del motiu, la gravetat i de la persona que tens davant…”  bons criteris per decidir objectivement, si ho saps fer, et felicito, però a vegades no és fàcil.

A veces es mejor tener paz que tener razón… “ Diu la saviesa popular. No oblidem, però que sovint en una discussió hi ha més en joc que tenir la raó o no.

“Jo dic que si per no discutir… M’importa més la tranquil·litat.”  Es qüestió de prioritats doncs.

“Doncs depèn del tema a discutir, si té importancia o no”  Cert, però segur que no hi ha qui discuteix per diversió o per no avorrir-se?

“En quin context? Es que jo crec que els conflictos son sans”  Sobretot si es saben resoldre.

“Jo crec que dir si en una discusió per no discutir és resignació. Perqué no en tens ganes o perqué l’altre persona no vol entendre el teu punt de vista… Pero no es un fracàs, crec jo. Perquè la teva pau mental és més important que una discussió.”  Novament prioritats, però potser per guanyar pau mental pots perdre altres coses importants.

Diversitat de respostes doncs, i diversitat de contraarguments  també, i és que la pregunta té  trampa i tot és “discutible”.

El terme discutir etimològicament prové de el llatí «discūtĕre» dissipar o resoldre; compost de el prefix intensiu «dis» (separar) i «quatĕre» que vol dir moure de manera impetuosa. Originàriament significava colpejar alguna cosa amb el propòsit de trencar-lo. Aquest sentit va anar evolucionant i es va aplicar a l’oposició verbal entre els individus en relació amb algun assumpte.

Discutir és un verb transitiu, la qual cosa vol dir que fa referència a una acció que requereix un subjecte però li cal un complement que seria tot el que heu dit vosaltres, depèn de amb qui, depèn de què, etc.

La pregunta té trampa us deia, i es que en alguns casos darrera el si o el silenci per evitar la discussió hi ha la por  i la inseguretat per expressar els arguments propis i per tant  una resignació, en d’altres, en canvi,  és tracta d’una decisió que es pren des de la calma i per tant és saviesa, podem dir doncs que les emocions  i habilitats que hi ha darrera el silenci seran determinants per decantar la balança cap al cantó de la resignació o la saviesa. 

De fet, Heran Halperin, psicòleg israelià especialitzat en discussions i resolució de conflictes afirma que les discussions més complexes i intenses tenen com a component psicològic “l’amenaça”, és a dir, el sentiment  que algú pretén vulnerar els nostres principis o els nostres drets.

Evidentment, com també heu dit molts depèn de la importància del tema que es dicuteixi i val a dir que com més important  sigui aquest, més difícil em resultarà mantenir la calma i és en aquestes discussions de coses importants en les que es posarà en joc la falsa dicotomia proposada en el títol de l’entrada perquè no discutir una cosa que m’importa molt no és pas savi. Savi és discutir-la amb assertivitat i no amb agressivitat, amb arguments i no amb sentiments, amb respecte vaja. Podeu veure algunes claus per discutir amb saviesa, sense ferir ni sentir-nos ferits, aquí

Per acabar, us vull explicar què m’ha portat a plantejar la pregunta tal i com l’he plantejat:  a consulta sovint em trobo que darrera l’evitació hi ha por, hi ha incapacitat  pels motius, l’experiència i les vivències que siguin,  aixó si, ben  disfressada de pau mental, maduresa, saviesa i altres paraules boniques,  però aquesta mentida piatosa amb nosaltres mateixos, té data de caducitat i més tard o més aviat caldrà abordar-la i desmuntar-la si volem assolir un cert nivell de benestar emocional i personal, perquè a la vida cal negociar gairebé cada dia per poder conviure en harmonia, per mantenir una relació afectiva, per aconseguir objectius a la feina, i fins i tot, per arribar acords amb els nostres fills.  Les discussions poden sorgir en les negociacions en tots aquests àmbits.

Així doncs, el camí és prendre consciència del que ens passa a dintre per a poder decidir lliurement si discutim o no i fer-nos responsables de les conseqüències -per nosaltres i per els altres-  de la nostra decissió, perquè com molt bé diu el refrany “dos no discutiexien si un no vol”,  però aquest no voler no ens ha de portar a pèrdues o renúncies importants que ens crein conflictes interns i ens condueixin a  una baixa autoestima.

Entenent que potser hi ha discussions que no val la pena mantenir, potser això és saviesa i maduresa, però  és també disposar d’una adequada confiança interior per a considerar que determinades persones i els seus arguments ja no són una amenaça per a nosaltres. El respecte, l’acceptació de l’altre i la propia autoestima són els nostres aliats.

Subscriu-te al nostre butlletí de notícies

T'agradaria rebre informació sobre els nostres serveis i activitats?

"*" indicates required fields

0
    0
    La teva cistella
    La teva cistella està buidaTornar a la botiga