Avui comparteixo amb vosatres un conte que vaig escriure per a treballar la tristesa amb un grup de nens i nenes de 4 a 6 anys, per a que entenguessin que la tristesa en si mateixa no és dolenta, que l’hem d’acceptar,  que avegades estarem tristos  per coses que ens passaran però que  la tristesa si l’acceptem, l’exterioritzem  i la compartim amb els que estimem   se n’anirà.  També vam treballar com podem respectar i acompanyar la tristesa dels altres sense angoixar-nos. Espero que gaudiu del conte com ho van fer ells!!!

Una vegada hi havia un drac que estava molt trist.  De  fet, feia molts dies que estava trist perquè trobava a faltar un amic seu que havia anat a viure al país dels drac blaus.

Amb ell sempre jugaven a veure qui feia bafarades de foc més llargues o a fer curses volant, es coneixien des de molt petits i ara havia marxat… El drac, que es deia Draxi havia plorat molts dies i ara, tot i que ja no plorava, es passava els dies assegut al terra fent forats a la sorra i no menjava pas gaire.

drac3Els animals del bosc l’havien intentat ajudar, perquè no els feia pas por en Draxi, perquè no menjava animals, sinó herbes i fruits del bosc, i a més, era força simpàtic.

Els esquirols van pensar que potser si li explicaven acudits el farien posar content, i ho van provar però tot i que en Draxi va riure un moment al cap de poc tornava a sentir-se trist i a estar pansit.

Els llangardaixos i les sargantanes van voler fer-li pessigolles passejant-se pel seu immens cos i va semblar que funcionava perquè el Draxi va esclafir a riure i la muntanya va tremolar, però quan els animalons van parar  cansats de fer-li pessigolles els riures també es van acabar.

Les guineus, molt pràctiques, van pensar que potser amb un bon àpat li passaria el mal de la tristesa i li van portar de tot i força per a que en Draxi s’atipés, però ell els va donar les gràcies i els va dir que no tenia gaire gana, gairebé ni va tocar el menjar.

Les granotes i els gripaus, que són molt espavilats, van creure que potser fent-li una festa d’aniversari, en Draxi feia anys justament aquella setmana,  estaria content. Així que li van preparar una magnífica festa amb llaminadures, jocs i regals però en Draxi, que es va esforçar en anar a la festa per agrair l’esforç de les granotes i els gripaus, es va posar a plorar dient que trobava a faltar en Blauet,  així es deia el seu amic, que era el primer aniversari que passava sense ell, i va marxar corrent de la festa. Tots es van quedar parats i sense saber que fer.

I així, tots els animals van anar buscant noves idees i maneres  per a fer per a que en Draxi no es sentís trist, però no hi havia manera…

Un dia va passar pel bosc un mussol, ja sabeu que els mussols són molt savis, oi? I en veure un drac tant trist i uns animals que semblaven desconcertats va preguntar què passava i els animals li van explicar.  Ell va decidir anar a veure en Draxi, i li va dir:

-Hola Draxi! Com estàs?

En Draxi no va respondre i sense alçar el cap va arronsar les espatlles.

-M’han dit que estàs trist perquè un amic teu se’n va anar… – va dir el mussol.

-El trobo a faltar molt.- va dir molt fluixet en Draxi.

-Clar, és normal -va dir el mussol-  a mi també m’ha passat… es molt dur quan algú que estimes marxa del teu costat, et sembla que no ho podràs suportar…

-No puc suportar-ho, tinc ganes de veure el Blauet…- va dir gairebé plorant el Draxi

-T’has adonat que tots els animalons del bosc estan preocupats per a tu? Va preguntar-li el mussol- Que tots han intentat ajudar-te com han sabut?

-Si… -va dir en Draxi- ja ho se… però no puc estar content, NO PUC.

-Doncs, digue’ls-ho! I vosaltres pregunteu-li si el podeu ajudar i com… Potser n’hi hauria prou amb això, no us sembla? –va dir mirant a tots els animals que s’havien apropat per veure com anava.- Mira Draxi, va continuar el mussol, és molt normal que estiguis trist i que no tinguis ganes de jugar i que només vulguis estar sol. I fas bé de respectar-te aquest sentiment però la tristesa no es quedarà amb tu per sempre, ella no vol quedar-se,  i quan marxi recorda que tens tots aquests animalons que també són els teus amics.

I, diuen que en Draxi, encara va trigar unes setmanes a deixar que la tristesa se n’anés però que quan va estar a punt ho va fer i ara es un drac alegre i feliç amb molts amics i amb alguns moments de tristesa com tots nosaltres, oi? I de por i de ràbia…

I conte contat ja s’ha acabat.  (Autora: Anna Esteve)

Us informem que el proper mes de maig obrim les inscripcions pel al curs 2016-2017 del nostre Programa d’Educació Emocional: Divertim-nos amb les Emocions!