“Qui viu temerós mai serà lliure”, Horaci

I si li demano i em diu que no? I si, a més, se’n riu? I si ho explica als altres? I si quan li dic no em surten les paraules o em tremola veu? I si…?

Son algunes de les preguntes que ens fem quan tenim por al rebuig dels altres, por a  no fer-ho bé –segons els criteris socialment establerts, és clar-, por a no ser acceptats.  Sovint aquesta por ens suposa un excés de “pre-ocupació”, una despesa d’energia molt elevada, i, fins i tot, una paràlisi i un no passar a l’acció, perquè ens perdem en un món de fantasies destructives. Aquest, per exemple,és el cas que ens descriu John Stevens al seu llibre “El Darse Cuenta” quan ens parla d’un estudiant que va passar molt de temps imaginant, durant mesos, que demanava una cita a una noia del seu curs, i  amb aquesta infructuosa preocupació va desaprofitar una bona quantitat de la seva vida. Si hagués fet  realitat la seva fantasia i, efectivament, hagués demanat la cita, ella podria haver acceptat i la relació desenvolupar-se, o ella podria haver dit que no, i ell quedar lliure per dirigir la seva atenció cap a alguna altra companya més receptiva. En ambdós casos la seva vida tornaria a fluir i moure’s, en lloc de romandre estancada en una fantasia  no realitzada. Per descomptat, que si ell li demana una cita, corre el risc de ser i sentir-se rebutjat si la noia diu que no, o bé haurà d’afrontar el desafiament d’una relació personal íntima, si ella arribés a acceptar. Ell però evita enfrontar la situació i així aquesta roman inacabada. Aquesta és la típica situació conflictiva. El seu impuls en un sentit es neutralitza amb un impuls en la direcció contrària: el seu desig d’estar prop d’ella s’anul·la amb les pors al rebuig o a la intimitat. No obstant això, hi ha una diferència fonamental entre aquests dos impulsos. El seu desig d’estar a prop d’ella  és  la seva resposta a la presència d’ ella i ell probablement pugui sentir aquesta resposta clarament en el seu cos. Els seus  temors, en canvi, són resposta  a les seves fantasies respecte del futur.

El que hem d’entendre és que aquestes fantasies expressen molt més de qui les viu que no pas de qui les genera, és a dir, si tenim por de no ser acceptats pels altres és perquè no ens acceptem a nosaltres mateixos, si més no, no acceptem alguna part nostra. Si ens adonem d’això,  si ho fem conscient, les mateixes fantasies poden ser-nos d’utilitat i  proporcionar-nos de recolzament a la vida en lloc de paralitzar-la, ja que la imaginació ens és útil sempre que no ens allunyi excessivament de la vida real i cedeixi pas a les vivències.

rechazo_noticiaTots hem experimentat el rebuig en algun moment i àmbit de la vida, i sense cap mena de dubte, és una experiència dolorosa, que ens aïlla i ens porta a la inseguretat, per això apareix la por a repetir una experiència similar: la por al rebuig. De fet, la por al rebuig neix de la por a mostrar-nos als altres tal com som. Possiblement sigui un dels nostres temors més profunds, ja que ens connecta amb la necessitat de sentir-nos acceptats i apreciats. Per tant, aprenem a  desenvolupar estratègies per no sentir-nos rebutjats, una mena de “escuts emocionals” que creiem que ens protegeixen i que  tenen a veure amb adaptar-nos a les expectatives que creiem que els altres tenen sobre nosaltres. Així, renunciem a l’autenticitat per la normalitat, a l’extraordinari per conformar-nos amb l’ordinari. Així és com la nostra identitat va quedant diluïda, cosa que acaba per passar-nos factura a llarg termini.

El que pots fer per iniciar el camí de superació d’aquesta por és:

  1. Separa  l’”acceptació dels altres” de la teva pròpia autoestima (treballa-la amb un professional si ho creus necessari). Intentar acontentar tothom és una tasca, ja no difícil, és imposible.
  2. Deixa la responsabilitat de l’ acceptació, o no, en l’altre. Ningú té l’obligació d’estar d’acord amb tu en tot. –si, però que t’ha de respectar, com tu a ell-.
  3. Reconeix que li tens por a quelcom que tu has inventat: l’opinió que creus que tindrà una altra persona abans de trobar-la, és una opinió que tu has creat en els teus pensaments, és la teva pel·lícula. Encara no saps el que realment pensa l’altre.
  4. Exposa’t poc a por a les situacions que et generen la por al rebuig. En el millor dels casos no hi haurà rebuig, i si n’hi ha pots passar per ell, sentir-lo i seguir viu/viva i fins i tot sentir-te millor per haver-ho intentat.
  5. Recorda que no sentir por és ser temerari.

 

 

Translate »