Avui comparteixo amb vosatres un conte que vaig escriure per a treballar la tristesa amb un grup de nens i nenes de 4 a 6 anys, per a que entenguessin que la tristesa en si mateixa no és dolenta, que l’hem d’acceptar, que avegades estarem tristos per coses que ens passaran però que la tristesa si l’acceptem.
Blog
Totes les activitats de Retroba'tCoaching Educativo
En esta entrada post quiero acercarte parte de la frescura qué puede aportarte el Coaching Educativo. Pero primero vamos a asegurarnos que compartimos la manera de entender el Coaching. El Coaching es una técnica que anima a conocer los valores, a enriquecer tus...
Jo no puc cridar. Tu no pots plorar
Aquesta es la historia de la Gemma i en Miquel. Una historia que comença fa molts anys, quan decideixen emprendre un projecte de parella primer i més tard de família. Cadascun d’ells porta escrita una historia personal, uns aprenentatges familiars o unes creences que fa que arribin a aquest moment amb unes necessitats.
ELS BONS MOMENTS, ELS BONS RECORDS: EL COMBUSTIBLE DE LA VIDA
“Estima, viu i construeix records.” (anònim) Tots nosaltres hem viscut molts bons moments. Moments en els que ens hem sentit feliços, en els que les sensacions i les emocions ens han omplert de joia, moments d’intensa felicitat.
Entrevista: Educación Humanista
¿Cuál es la idea principal que deseas transmitir? Los retos colectivos de este siglo XXI nos piden reivindicar la educación humanista. Es necesario. Empezar afirmando que es una necesidad, ¿es osado, no? Contundente y también claro. Será osado y hasta inadecuado para...
Les discussions
“Sense adonar-se’n tornaven a repetir allò que feien diferents dies a la setmana: s’intercanviaven retrets de coses que havien passat avui mateix o feia un any. Tan se val! El cas era ser ràpid, prou ràpid per a no deixar que el que havia dit l’altre entres en el seu interior i es posés i reposés en alguna víscera…
Elegí la vida (Rudyard Kipling)
No quise dormir sin sueños: y elegí la ilusión que me despierta, el horizonte que me espera, el proyecto que me llena, y no la vida vacía de quien no busca nada, de quien no desea nada más que sobrevivir cada día. No quise vivir en la angustia.
Que surtin les emocions!
Que les emocions tenen mala premsa no és el primer cop que ho afirmo en aquest blog. Que les volem controlar o reprimir és evident només sortir de casa. Que si ho fem només tindrà efecte temporalment ens ho hauria de dir l’experiència pròpia de cadascú de nosaltres o l’anàlisi de l’observació de la realitat quotidiana.
Sobre Inside/Out
Jo també vull dir la meva sobre “Del revés” o Inside/out! Perquè només pel rebombori que ha creat ja cal felicitar els seus creadors. Només per les converses que he sentit respecte la pel·lícula, que són moltes, ja sóc feliç. Sincerament, penso que és una pel·lícula complexa, que aporta moltíssima informació.
Palabras para la humildad
En las sombras y en la luz…. humilde. Con humildad puedo seguir caminando hacia la luz. El piar del pájaro resuena en mí. En la suave fuerza del viento también estoy yo. Silencio. Para que no haya ruido y, sí vibración. Se liberan mis oídos para escuchar. Se libera mi corazón para latir.
Quan estar trist és un luxe
En aquests dies que vivim, tots tenim els dies planificats i les hores compromeses amb la feina, els fills, la família o altres lligams o tasques que hem generat. Tots correm amunt i avall des que ens llevem fins que per fi ens posem al llit.
Gelos o enveja?
Un entrepà de truita amb formatge compartit, unes braves també a mitges i unes canyes (una per a cadascú, clar). Aquests són els ingredients per a fer una bona conversa, que sense saber com va anar a parar a la diferencia entre enveja i gelos.