(Aquest conte és el regal que faré a una persona en la sessió que tancarà el seu procés de treball amb mi, però també el vull compartir amb tots vosaltres) Hi havia una vegada una manada de lleons. Els lleons s’organitzen en manades, en les que les més actives són les femelles.
Aquests dies ve a dinar a casa, la Judit, una neboda de quinze anys, bé gairebé setze, i m’adono que m’agrada molt parlar amb ella, que m’agrada entendre com veu el món. Em sorprenen molt positivament molts dels seus punts de vista perquè són frescos, crítics però constructius, optimistes, vitals.
La Importancia sobre marcar objetivos creo que es compartido por tod@s, aunque algunos se sienten más cómodos con otras palabras. Me parece perfecto que cada uno elija la palabra que le facilite conectar con la idea. Y sí me parece importante, compartir el sentido sobre la palabra “objetivo”.
Avui comparteixo amb vosatres un conte que vaig escriure per a treballar la tristesa amb un grup de nens i nenes de 4 a 6 anys, per a que entenguessin que la tristesa en si mateixa no és dolenta, que l’hem d’acceptar, que avegades estarem tristos per coses que ens passaran però que la tristesa si l’acceptem.
En esta entrada post quiero acercarte parte de la frescura qué puede aportarte el Coaching Educativo. Pero primero vamos a asegurarnos que compartimos la manera de entender el Coaching. El Coaching es una técnica que anima a conocer los valores, a enriquecer tus...
Aquesta es la historia de la Gemma i en Miquel. Una historia que comença fa molts anys, quan decideixen emprendre un projecte de parella primer i més tard de família. Cadascun d’ells porta escrita una historia personal, uns aprenentatges familiars o unes creences que fa que arribin a aquest moment amb unes necessitats.
“Estima, viu i construeix records.” (anònim) Tots nosaltres hem viscut molts bons moments. Moments en els que ens hem sentit feliços, en els que les sensacions i les emocions ens han omplert de joia, moments d’intensa felicitat.
¿Cuál es la idea principal que deseas transmitir? Los retos colectivos de este siglo XXI nos piden reivindicar la educación humanista. Es necesario. Empezar afirmando que es una necesidad, ¿es osado, no? Contundente y también claro. Será osado y hasta inadecuado para...
“Sense adonar-se’n tornaven a repetir allò que feien diferents dies a la setmana: s’intercanviaven retrets de coses que havien passat avui mateix o feia un any. Tan se val! El cas era ser ràpid, prou ràpid per a no deixar que el que havia dit l’altre entres en el seu interior i es posés i reposés en alguna víscera…
No quise dormir sin sueños: y elegí la ilusión que me despierta, el horizonte que me espera, el proyecto que me llena, y no la vida vacía de quien no busca nada, de quien no desea nada más que sobrevivir cada día. No quise vivir en la angustia.
Que les emocions tenen mala premsa no és el primer cop que ho afirmo en aquest blog. Que les volem controlar o reprimir és evident només sortir de casa. Que si ho fem només tindrà efecte temporalment ens ho hauria de dir l’experiència pròpia de cadascú de nosaltres o l’anàlisi de l’observació de la realitat quotidiana.
Jo també vull dir la meva sobre “Del revés” o Inside/out! Perquè només pel rebombori que ha creat ja cal felicitar els seus creadors. Només per les converses que he sentit respecte la pel·lícula, que són moltes, ja sóc feliç. Sincerament, penso que és una pel·lícula complexa, que aporta moltíssima informació.
T'agradaria rebre informació sobre els nostres serveis i activitats?
"*" indicates required fields
