“Estima, viu i construeix records.” (anònim)
Tots nosaltres hem viscut molts bons moments. Moments en els que ens hem sentit feliços, en els que les sensacions i les emocions ens han omplert de joia, moments d’intensa felicitat. Però han estat això, moments, instants fugaços que tot seguit passen a formar part dels nostres records, i per més que intentem retenir-los en la nostra retina amb la màxima fidelitat passem a construir-los segons la nostra vivència, ja no és tant important el que ha passat sinó com ho hem viscut, els farcim de contingut propi segons les nostres emocions. Tal i com diu Barbara Kingsolver, és sorprenent com la memòria es construeix al voltant de coses que no percebem en el moment –imatges, sensacions, sons,olors, colors,…-, però tan se val, el que cal és atresorar aquests records dins nostre, perquè ens seran molt valuosos en el futur!
Avui, doncs, voldria assenyalar la importància d’aquests records dels moments feliços i reivindicar, efectivament, aquest esforç en retenir-los, en construir-los, en refrescar-los i reutilitzar-los. Perquè a mi m’agrada pensar que el record dels bons moments, la certesa que podem tornar a viure bons moments és la que ens dóna força per a lluitar i traspassar els moments més difícils. En certa manera és el combustible i l‘energia que ens esperona a tirar endavant, i, igual la benzina del cotxe ha de ser de bona qualitat, si fem barreges, si canviem les proporcions l’eficàcia de la benzina disminueix, de la mateixa manera si el record dels bons moments no és prou potent la seva força disminueix. Per tant, a més de retenir i transformar en records els bons moments els hem de preservar de l’oblit, de la ràbia, de la rutina o del ressentiment… fent l’agradable exercici de viatjar amb la imaginació a moments feliços, recrear-los i reviure’ls.
Probablement, tots hem experimentat com un record –per xemple veure una fotografia- ens genera les mateixes emocions que la vivència en sí, i com, d’altra banda, moltíssimes coses ens podem despertar aquest record, ja sigui una olor, una cançó, un paisatge… -segons el canal preferent perceptiu que utilitzem sigui visual, auditiu o cinestèsic com estudia la PNL-. Així de poderosos són doncs els nostres records i la proposta de diverses disciplines és aquesta: reviure de forma conscient records que ens portin emocions positives per generar-les i enfrontar així les situacions noves que ens generen angoixa, és el que també la PNL anomena “ancorar” estats de recursos.

Dit això, cal deixar clar que el primer pas per a tenir bons records, és ésser capaços de gaudir conscientment dels bons moments, d’aquells moments que ens fan sentir vius, valents, estimats, capaços, etc. De petits i de joves els bons moments solen estar relacionats amb activitats que ens aporten intensitat, plaer, descobriment, però ara que passo de llarg els quaranta jo he descobert altres bons moments que m’aporten calma, serenitat i pau i una fantàstica sensació d’estar en sintonia i harmonia amb la resta del món.

Vinga doncs! Us animeu a provar-ho?
