Si heu anat seguint el blog, us haureu adonat que en gairebé totes les entrades he inclòs alguna metàfora –moltes vegades sense ni adonar-me’n-. En algunes fins i tot el títol és metafòric per exemple, L’ofensa, com una pedra al pit i altres són contes o faules que no deixen de ser metàfores. I això per què? us preguntareu, doncs perquè les metàfores són molt aclaridores i faciliten la comprensió de llargues explicacions, a més aporten informació, analògica i qualitativament diferent a la que pot donar una explicació conceptual, i sobretot, perquè a mi em resulten molt útils.
Una metàfora entra directa a l’hemisferi dret ja que, malgrat expressar-se en paraules, evoca imatges gairebé sempre. L’hemisferi o cervell dret capta totalitats, sensacions, té una visió directa, pensa en imatges, sintetitza i està relacionat amb la creativitat, la intuïció i també amb la revelació. La seva qualitat és contemplar i captar directament. Pel fet que les imatges estan més a prop de l’inconscient, també estan més vinculades amb les funcions de l’hemisferi cerebral dret.
En canvi,l’hemisferi esquerre té la funció discriminativa, lògica, seqüencial, ordenadora. S’hi donen el llenguatge amb el seu ordenament lògic i el pensament matemàtic-deductiu. És aquest hemisferi el que s’ha privilegiat en el sistema educatiu.
Podríem dir que les metàfores ens faciliten entendre o acceptar allò que la raó no ens deixa ja ens permeten treballar des d’un lloc menys intrusiu per a les persones i així disminueixen les resistències racionals de la persona. A més, donen matisos que el llenguatge verbal quotidià no té, alhora que ens apropen més a les emocions. També són més fàcils de recordar i poden funcionar com anclatges terapèutics. Finalment, permeten prendre certa distància del “problema”.
metaforasA teràpia, les metàfores constitueixen un recurs molt valuós, les treballem de múltiples maneres: les puc proposar jo com a terapeuta en relació a la temàtica que estem tractant en cada moment o pot aportar-les el mateix client –i crec que aquest cas és el més potent i útil-. En ambdós casos, però, es requereix una implicació del client, cal que es mostri actiu i creatiu per a permetre un abordatge diferent del problema, allunyant-nos de la lògica i els consells que abans d’arribar a consulta segur que ja s’han esgotat.
Us asseguro que les metàfores sorgeixen i es creen a cada sessió, amb quantitat de detalls i matisos i que molt sovint suposen un inici del canvi cap a una solució o un canvi substancial en l’enfocament del “problema”, són com una mena de trampolí.
Tot i que acostumem a funcionar de forma lògica i racional, la vida quotidiana, el sentit comú i la saviesa popular estan plens de metàfores com poden ser , per exemple, els refranys. Segur que si ara mateix els que esteu llegint intentéssiu fer una llista de refranys us en sortirien una bona colla. Tots en tenim alguns que utilitzem sovint i quan els utilitzem ens ajuden a prendre consciència d’una realitat, a reforçar les nostres experiències, i molt sovint, a decidir inhibir o activar una determinada conducta.
Actualment, trobem moltíssimes metàfores a les xarxes socials, en forma de frases maques o de fotografies sorprenents… Les metàfores ens agraden, ens plantegen una veritat –que podem enfrontar o no- sense ser ofensives, i això ho saben els publicistes que les inclouen en molts anuncis de publicitat, cosa que podeu comprovar si us hi fixeu.
També fem servir moltes vegades metàfores per expressar un estat d’ànim o un estat físic perquè la metàfora dóna més informació que l’explicació literal. Per tant, moltes metàfores tenen són doncs compartides en un entorn social i cultural i prenen també una funció estalviadora.
Metàfores també són els contes i les faules que expliquem als nostres fills i són captades ràpidament per ells perquè els nens, fins que entren en l’entorn social i educatiu, tenen molt potenciat l’hemisferi dret.
Us animo doncs a analitzar i a pensar coses com: Utilitzo poques o moltes metàfores jo? Quines metàfores utilitzo? Si hagués de fer una metàfora de la meva vida com seria? En quines situacions faig servir les metàfores? Quan estic content quina metàfora seria adequada? I quan estic enfadat? …? Evidentment, m’agradarà que les compartiu.
