,“Recorda que no n’hi ha prou amb dir una cosa correcta en el lloc correcte; és millor encara pensar en no dir alguna cosa incorrecte en un moment temptador.”Benjamin Franklin
Una mica sobre whatsapp
Whatsapp és una eina digital de missatgeria, que tots tenim al nostre telèfon mòbil, que va ser llançada el gener del 2009 però que es va popularitzar el 2012 Permet una comunicació ràpida i fàcil en tots els àmbits de la vida. Amb whatsapp podem enviar missatges, imatges, vídeos, audios, grabacions d`’ audio (notes de veu), documents, ubicacions, contactos, gifs, així com fer trucades o videotrucades. En un mon que va de pressa l’aplicació ha encaixat perfectament i, tot i les alternatives, s’ha convertit en líder indiscutible en missatgeria instantània a gran part del món, arribant als 3000 milions d’usuaris el 2017.
Tota una revolució
Abans de res, vull trencar una llança a favor de whatsapp, i és que ens ha facil·litat molt les coses a l’hora, per exemple, de saber de persones que estan lluny de nosaltres. El “vincle digital” creat a través del whatsApp és tot un generador de dopamina (d’aqui algunes dependències). Hi ha situacions en que és molt útil i és el mitjà idoni per comunicar-nos de forma ràpida.
És el tranquil·litzant per a la mare que s’assegura que el seu fill, que es troba en un altre país, pels motius que sigui, està bé, mentre que abans havia d’esperar-se a que ell la truqués un cop per setmana. Provoca un somriure matiner a algú a qui la seva parella li diu el bon dia amb un missatge ple d’emoticones, quan abans les cartes arribaven de tant en tant. És fonalmental per a qui arriba tard a una cita per causa, per exemple del transport públic o del trànsit. Ens permet, doncs, desenvolupar un tipus d’interacció que gestionada de forma adequada implica un salt qualitatiu en les nostres relacions quotidianes.
Amb alguns inconvenients
No obstant això, hem de ser conscients que whatsapp, com les xarxes socials, és una eina complementària que enriqueix les nostres vides, però evidentment, mai podrà substituir el contacte directe. El volum de la veu , el to, la mirada o l’abraçada són aspectes molt necessaris en la major part de situacions de la vida i elements essencials en la comunicació. Tot i els molts emoticons que disposa whtasapp (que augmenten cada dia) aquests no podran mai substituir els elements no verbals esmentats. A més, cal tenir en compte, que no existeix una interpretació única de les emoticones.
Probablement per això quan demanem a qualsevol persona que ens digui algun inconvenient de l’aplicació, qui més qui menys respon ràpidemant coses com:
- “Tinc mil grups que només envien tonteries, sobretot els grups de pares i mares”
- “Interromp constantment el que estic fent”
- ” Si no contesto de seguida, hi ha gent que s’enfada”
- “Si no em contesten no puc evitar pensar que passen de mi.”
- “M’agradaria que em truquessin com abans per algunes coses”
- “No saps mai hora i lloc de quedar i la gent és menys seriosa i puntual que abans”
- “Genera mals entesos innecessaris”
Per tant, passa com en qualsevol eina, en si mateix whatsapp no és ni bo ni dolent, tot depèn de l’ús que se’n fa, és a dir, del factor humà.
L’expert en comunicació, Albert Mehrabian, va concloure en els anys 80 que, quan comuniquem emocions i sentiments, més de l’90% de l’missatge recau sobre la comunicació no verbal. La coneguda Regla de Mehrabian diu que, en una conversa personal o íntima, només un 7% del que rep el nostre interlocutor prové del que hem dit amb la paraula. El 93% restant, prové del que “no s’ha dit”, de la comunicació no verbal.
La regla 7-38-55 regeix, fonamentalment, les converses en què entren en joc emocions i sentiments: segons aquesta, es transmet més informació en un procés de comunicació, a través del cos, amb un 55%, seguida de la nostra veu i el seu to, amb un 38%, davant el percentatge més baix, d’un 7%, que correspon a la comunicació verbal (només les paraules).
D’altra banda, un axioma (proposició o enunciat tan evident que es considera que no requereix demostració) de la teoria de la comunicació que diu “és imposssible no comunicar”, és a dir, encara que no contestem un missatge estem comunicant. Així, si envio un whats a un amic per convidar-lo a sopar i no em contesta, aquest no contestar es converteix en un missatge i l’amic en emissor amb una intenció -contestar més tard o la que sigui- i el receptor (jo, que l’he convidat) interpreta el silenci i es fa preguntes…Comença un malentès. Si això ens passes en una conversa cara a cara tindriem informació que no tenim per whatsapp: la postura corporal, l’expressió de la seva cara, la seva mirada que ens donaria molta informació per interpretar el seu silenci.
En aquests pocs anys s’han generat molts estudis i de diversa temàtica en relació als efectes de les aplicacions de mitssatgeria instantània, com per exeple sobre el llenguatge utilitzat al whats app i els efectes que això pot tenir en l’ortografia dels joves o els efectes de les interrupcions contants sobre la capacitat d’atenció sostinguda en el temps, les alteracions del son, etc.
Com a psicòloga que treballa sobretot a nivell emocional us puc assegurar que el whatsapp cada cop és més present a les sesions de psicoteràpia, i que el fet de comunicar-se per whatsaap excessivament o de forma sistemàtica i prioritària pot provocar veritables sotracs emocionals a les persones, en forma d’angoixes, de dependències emocionals, de fantasies gairebé paranoiques, de control obsessiu, d’infidelitats virtuals, etc
A tenir en compte::
En la comunicació sempre es produeix soroll, entenent aquest concepte com qualsevol interferència que es produeixi en la transmissió d’un missatge -fisic o psicològic-, en el cas de whatsapp aquest soroll és molt important a causa del que he exposat en els anteriors paràgrafs. Per minimitzar-lo cal tenitr presents aspectes com els següents:
-El caràcter immediat inherent a l’eina fa que no redacti el missatge com ho faria en una carta o un correu electrònic , sinó que ho faci d’una manera menys formal, més breu i menys neutra i també fa que em predisposi a rebre una resposta ràpidament -mentre que una carta o un correu es responia quan es tenia un estona de calma- i si aquesta no arriba pugui interpretar aquest fet de moltes maneres diferents.
–Les opcions que dona whatsapp en la seva configuració (hora de connexió, doble check blau, …) permeten tenir molta informació que no ens ajuda sino que ens impacienta i en alguns casos angoixa. De fet, podríem fer moltes hipòtesis de qui deixa o treu l’hora de connexió o el doble check blau que tindrien més a veure amb característiques personals i no tant amb la initimitat com s’ha argumentat tantes vegades.
-El fet de no veure l’al
tra persona fa que es perdi empatia entre els que es comuniquen i per tant es puguin enviar missatges poc adients o poc empàtics. Per exemple, si li envio un missatge a la meva parella quan està concentrat resolent un problema de feina i no em respon i insiteixo amb una altre missatge demanant resposta no he estat empàtica, potser no ho podia ser però si que podia ser pacient o senzillament pensar que no em respon ara perquè no pot.
–Oportunitat o no: Un dia té 24h en les quals jo tinc moments de molta feina, moments de descans, moments de bon humor i de mal humor que no han de coincidir amb els moments d’una altra persona, potser si envio un whtas interrompo o soc inoportuna, de la mateixa que potser quan rebo un whtas penso que han estat molt inoportuns o no us ha passat mai?
–Diferenciar entre relació i contingut: Tots tenim clar que no podem enviar un whtas amb el mateix to al meu cap que al meu germà, el grau de confiança és diferent i és important, però sempre cal respecte a la persona, perquè no és el mateix saludar una persona presencialment amb un insult -que es fa- que fer-ho virtualment, altre cop per allò del llenguatge no verbal.
–No manar per whatsapp: sovint el whats es vol utilitzar com una eina pràctica de temes logistics familiars o organitzatius entre colles d’amics i és una bona eina per fer-ho però cal posar elements que facin que el missatge no sembli una ordre: “ves a comprar les begudes (vi, coca-cola i aigua)” té un efecte diferent a “Aniria bé que anessis a comprar les begudes. Vi, coca-cola, aigua i el que tu creguis”, potser amb el primer no passaria res però és més probable que qui el rep senti que el manen i ho faci amb meys ganes
–No parlar coses importants per whatsapp i mai discutir per whatsapp més que res perquè segurament caldria una trobada presencial per aclarir-ho i, en tot cas, que sigui per passar-ho bé, no?
–Utilitzar whatsapp per a que ens sentin a prop, per fer saber l’altra persona que ens ha vingut al cap, per treure-li un somriure (amb totes les premises prèvies de que si no em contesta immediatament no té cap significat, que no vol dir que passi de mi, etc). Per a que això tingui l’efecte desitjat no ha d’esdevenir sistemàtic.
-Sempre que sigui possible acabar les converses: perquè de petits ens han ensenyat a dir hola quan arribem i adeu quan marxem, bon dia al mati i bona nit a la nit i aquestes consignes també son adients en misstageria, deixar clar quan ens estem acomiadant i no deixar una conversa a mitges, evitarà que l’altra persona s’angoixi o es pregunti què ha passat.
En fi, benvingut el whatsapp i qualsevol altra eina per a comunicar-nos i benvingut també el sentit comú i el sentit de l’humor per utilitzar-lo, sense deixar mai de banda les trucades o les trobades presencials, esclar. Combinem-ho amb equilibri i seny. Ah, i això va tant per joves i adolescents com per nosaltres els adults.