Tenir germans o germanes és una experiència meravellosa. Subscriviu aquesta frase? O penseu que és una frase feta buida de contingut real? Una frase maca que finalment ens porta a la culpa o a la sensació d’haver-ho fet malament si no la compartim?
Us explico la meva experiència: tenir germans és una experiència fantàstica, avui. Tenir una germana bessona, que la tinc, és una experiència molt bonica i que no canviaria per res del món, avui. Tenir molts germans, que els tinc, és bonic i reconfortant avui.
Però aquestes afirmacions les puc fer avui, des de l’adulta que sóc, perquè durant el camí hi ha hagut moments que no ho he vist pas així, sinó força diferent. Moments en que he sentit que tenir una bessona em feia sentit poc individualitzada, en que tenir molts germans i ser la petita em feia sentir oblidada o en que percebia certs favoritismes. A vegades, casa meva era una jungla on cadascú mirava de sobreviure.
Sovint dic que els germans són, com un sac de boxa, un mitjà d’entrenament per a l’adqusició d’habilitats socials i seguretat personal.
Per això, avui com a mare de dos fills, puc relativitzar les baralles dels meus fills de 12 i 14 anys. Bé, puc gairebé sempre, perquè més enllà de veure amor darrera de cada baralla, admiració darrera de cada crit i complicitat darrera de cada insult, a vegades em desestabilitza el volum, el vocabulari i l’agressivitat d’aquestes baralles. Vaja, que em resultava més fàcil gestionar baralles quan eren més petits que no pas ara que vénen marcades per una certa falta de respecte, que d’altra banda, he constatat que actualment és bastant habitual entre iguals en els adolescents i que a mi m’incomoda molt.
Però malgrat d’aquesta normalitzacó i, fins i tot, legimitat de les baralles entre germans, els pares i mares hem d’estar atents i fomentar una bona relació entre els nostres fills, sense caure en la idealització que els nostres fills s’estimaran tant que no es barallaran mai, perquè l’amor també implica moments de diferències i de baralles. Els nostres fills no es poden avenir en tot. És impossible. I com que als pares ens alerten les petites discussions entre germans, solem anar a apagar el foc abans que ho intentin ells. És evident que no podem permetre que es faltin al respecte, que es peguin o que es tractin malament. Però si els sents discutir, dona’ls una mica de temps per veure com se’n surten. Pêrquè quan intentem arbitrar en les seves baralles resulta que acabem fent de jutge de manera que inevitablement decanto la balança a favor d’un i, conseqüentment, en contra de l’altre. L’un, per tant, es sentirà poderós i superior i l’altre, en canvi, es sentirà humiliati .
Si quan s’enfaden i es barallen només els escridasses, només els retreus el seu comportament, els transmetemque no s’estimen, que no ens agrada la situació, però realment no aportem cap solució. Les persones tenim diferències amb els altres, ens enfadem, no compartim les idees, però anem aprenent a resoldre aquestes situacions de manera respectuosa, amable i empàtica.
“Doncs què faig?”, us preguntareu, Doncs jo diria que, com en gairebé tots els temes relatius a l’educació el primer que cal, és apel·lar al sentit comú: fins a un cert grau de “perill” de la situació ens podem mantenir al marge i esperar que resolguin entre ells les seves diferències, quan aquest grau de perill augmenta és hora d’intervenir, no de jutjar, sinó d’acompantyar-los en l’expressió dels sentiments sense que aquesta expressió impliqui un atac a l’altre.
Evidentment, no hi ha una fòrmula única de fer-ho ja que cada nen o nena té el seu taranna o temperament i per tant aquest acompanyament serà diferent. Per tant basant-los en les les esmentades premises d’intervenir només quan considerem que la baralla ha superat els límits tolerables i de que aquesta intervenció impliqui acompanyar sentiments i no jutjar, ningú millor que nosaltres, els seus pares, coneix els nostres fills i pot trobar la manera més eficaç de fer-ho.
Val a dir també que qualsevol intervenció en una baralla és una intervenció “d’urgències” necessària, si, però que cal posar l’emfasi en la “prevenció” que vol dir en donar bons models als nostres fills i fomentar el diàleg i l’empatia en el dia a dia. No els podem dir que no es barallin si sovint veuen que discutim amb la nostra parella de manera poc civilitzada, o cridem la nostra mare per telèfon, o amb un amic. Només des d’aquesta mirada ajudarem els nostres fills a que un dia diguin com jo “Tenir germans és una experiència meravellosa”
T’animo a compartir les teves vivències com a germà o germana o els teus dubtes com a pare o mare de fills que també es barallen. O a compartir a qui “estimes com un germà?”
- Integrar recursos, eines i i idees per desenvolupar l’autoestima i les competències emocionals dels nostres fills/es.
- Compartir amb altres pares i mares les nostres inquietuds, enriquint-nos i enriquint-los.
- Aprofundir el propi autoconeixement.
Inscripcions: anna@retrobat.cat Tel. 637436669
