Recentment, en una sesió, la Mariona m’explicava que es sentia terriblement bloquejada davant d’una persona determinada i com, davant d’aquesta persona, una pressió al pit l’oprimia i no era capaç de respondre de forma adient i assertiva. En canvi, amb d’altres persones Mariona defensa les seves opinions amb decissió.
Segur que tots ens hem trobat a la vida persones, que com a la Marion i sense saber ben bé perquè, ens generen aquesta iseguretat i aquesta idefensió. A vegades n’hi ha prou amb allunyar-se d’aquestes persones, però en d’altres ocasions no ho podem fer perquè són persones de la feina -en el cas de la Mariona és la seva cap- o fins i tot poden ser persones de la família i llavors hem de buscar estratègies per a relacionar-nos amb elles d’una altra manera. D’aquestes estratègies en parlarem en ualtra ocasió, avui us vull explicar és com vam transformar aquest bloqueig i aquesta pressió al pit en el cas de la Mariona.
Doncs bé, després de parlar-ne més del que potser hagués calgut li vaig proposar a la Mariona que tanqués els ulls i es concentrés en aquesta pressió al pit i me la descrigués. Em va dir que era com un pou negre i fondo, molt fondo. Al fons del pou i veia la cara d’un lleó enfadat i nerviós. Enfadat amb ella perquè no el deixava sortir, en aquest moment de la visualització la Mariona es va posar a plorar, sabia que el lleó la volia ajudar, era la part d’ella disposada a encarar-se amb la seva cap. Esclar que si sortia el lleó la situació empitjoraria perquè estava molt enfadat i respondria a totes les faltes de respecte, els menyspreus i les contradiccions de la seva cap com potser es mereixia, però no era convenient per a la noia. Per això, el tenia dins el pou. En un lloc ben profund del seu ésser havia enterrat la seva força, la seva capacitat de sortir-se’n perquè sabia i endevinava que no era la manera. Com ja he dit la Mariona e aquest punt del treball plorava i estava força angoixa, esclar, li havia demanat que es centrés i, fins i tot, amplifiqués aquella incòmoda pressió al pit!
Li vaig dir que havia d’estar contenta de saber que tenia aquella força, en forma de lleó, i que s’imaginés que la força es transformava en alguna altra cosa o animal; una àguila, em va dir. Uauu! vaig pensar jo quin símbol de poder, força i bellesa! Li vaig demanar que observés l’àguila amb calma i que observés també la sensació que tenia mirant-la i em va asssegurar que la sensació anava tornant-se més agradable i que l’opressió al pit anava minvant fins que va desaparèixer.
L’àguila, com el lleó, és la força interior de la Mariona per a fer front a la seva cap, el que canvia però és la forma. Ara si que té la força com cal per fer front a la seva cap. Molta força, una força que li permet volar, que li permet una gran visió per veure’s lliure i lluny d’allà, una força amb urpes per si li cal utilitzar-les, una força que li permet, en definitva, deixar aquesta relació tòxica amb elegància i amb segueretat, sense entrar en una lluita, sense crits i sense soroll la Mariona alçarà el vol i sortirà d’aquesta situació que la fa sentir humiliada i poc valorada, la Mariona caminarà cap un nou destí en el que passi el que passi sap que sabrà que sempre té la força dins seu per a encarar-se a les situacions que vagin sorgint. Com així ja ha estat en aquesta ocasió, la Mariona va decidir que volia deixar la feina que tot i que ara sentia que podia relacionar-se amb la seva cap d’una altra manera i parar-li els peus de manera educada però contudent, ja no volia quedar-se allà, ja no li agradava la feina ni l’ambient. Lli va dir que plegava a la seva cap, però ho va fer de manera elegant, sense retrets, amb molta fermesa, exposant els sus arguments amb una fluidesa que feia temps que no tenia davant d’aquesta persona. Ara està de vacances després de deixar una feina que la feia infeliç i quan torni decidirà cap on volar.
No oblidem, però, que l’àguila vé del lleó. Que sense el lleó no podria existir l’àguila. Que sense sentir molta ràbia, tanta que la bloquejava la Mariona no hagués trobat el valor per a plantar cara a la seva cap. Que sense passar per setmanes o mesos d’incomoditat i pressió al pit no hagués buscat dins seu la valentia pera dir prou. Mirem doncs amb gratitud el lleó enfadat a dins del pou perquè ha estat l’impuls cap al canvi al que ha donat forma un àguila elegant i poderosa.
Aquesta és la metàfora que va trobar la Mariona per a treure’s la pressió del pit, per a expressar el que sentia davant la seva cap, tu potser n’haguessis trobat una altra i jo una altra perquè així és el treball amb metàfores, tant potent que cadascú troba la que li serveix, la que necessita, la que mobilitza aquella situació bloquejada i això és el que he volgut mostrar-vos en aquest post.
