Jo també vull dir la meva sobre “Del revés” o Inside/out!
Perquè només pel rebombori que ha creat ja cal felicitar els seus creadors. Només per les converses que he sentit respecte la pel·lícula, que són moltes, ja sóc feliç.
Sincerament, penso que és una pel·lícula complexa, que aporta moltíssima informació, però penso que té a favor seu, com totes les bones pel·lícules que cadascú de nosaltres s’emporta allò que en el moment de veure-la li és útil. Cada nen entén allò que per la seva edat pot entendre i potser una mica més si a casa es fa pedagogia, o simplement es parla, de la historia després de veure-la. Sense cap dubte es tracta d’un a pel·li pera veure dues i tres vegades. I també, més enllà de la fidelitat científica que tingui o no, esdevé una bona eina pels professionals de la psicologia, de l’educació emocional, etc.
Vull, doncs, comentar algunes idees que destaquen de la pel·lícula.
La primera que em ve al cap i que de fet és el missatge principal de la pel·lícula és que no hi ha emocions bones i emocions dolentes, sinó que totes són necessàries i totes ens ajuden en determinats moments i que si no deixem que emergeixin emocions com la tristesa no es resolen determinades situacions, ho veiem en la pel·lícula en que la joia –no m’ha agradat gens que no l’hagin anomenat alegria- per més que ho intenta, hi ha moments en que no se’n surt d’ajudar la Riley. Sentir tristesa és necessari en certs moments de la vida: per entendre què és important per a nosaltres, per passar un dol, tancar etapes de la nostra vida, etc.
Un altre aspecte important que mostra la història és que en la presa de decisions finalment ens guien les emocions, així la nena decideix anar a la seva antiga ciutat quan sent que està molt enfadada perquè la ira des del centre de control està fent de les seves. Més tard, torna a connectar amb la tristesa i decideix tornar amb els pares. Això no treu que en les decisions intervingui la raó el que passa és que l’emoció ens posa en acció.
També es mostra magistralment com les emocions modelen els records, tenyint-los d’un color o d’un altre, en crear-los. D’aquí que una de les einesde diferents disciplines psicològiques sigui generar ests d’ànims positius revivint experiències passades. D’altra banda, però una emoció intensa també pot canviar la vivència d’un record, com veiem a la pel·lícula quan la tristesa va canviant el color dels records a llarg termini i dels records essencials només tocar-los.
Una altra cosa que es reflexa molt bé a Inside/Out és la formació de la nostra personalitat i els nostres valors. Quan els records o les nostres experiències vitals són intensos anem creant a partir d’ells els nostres valors. En la pel·lícula apareixen com illes, (diversió, honestedat,amics, …) que sustenten la nostra personalitat, allò que per a nosaltres és important. En aquest punt et convido a preguntar-te, ets conscient dels teus valors?
D’altra banda la Riley té onze anys, és adir, està deixant de ser una nena i a dins seu passen coses que no entén, fins i tot, en un dels moments més emotius de la història la Riley oblida el seu amic imaginari que tant l’ha acompanyat durant la infantesa, però a més, necessita un nou centre de comandament, més complex, amb més emocions, segurament o amb botons que permetin barrejar-les, sentir dues coses a la vegada, perquè el món emocional es fa més complex quan creixem per això és fonamental l’educació en la gestió emocional.
Finalment, per no allargar-me més perquè com ja he dit la informació de la pel·lícula és molta em van agradar molt els crèdits finals perquè els vaig veure com una crida a l’empatia, com si diguessin, ep! que cadascú de nosaltres té un centre de control diferent i propi, mira-te’l! Per exemple, en el de la mare sembla que qui mana és la tristesa, en el pare, en canvi, és la ira. Fins i tot els gats i els gossos tenen emocions.
En fi la llista podria ser molt més llarga però ho deixaré aquí.
Un darrer consell, si et cal reconciliar-te amb les teves emocions –amb la teva por, amb la teva ràbia, …- ves a veure aquesta pel·lícula, si t’agraden les pel·lícules d’animació ves a veure aquesta, si tens fills ves a veure-la, i simplement, si t’ho vols passar bé també.
