“Moltes vegades va ajudar una broma, allà on la serietat acostumava a oposar resistència.” Plató
Avui en una sessió de teràpia la Maria m’explicava una situació que la fa patir mentre reia i reia. Una lectura estricta de terapeuta diria que fugia de la realitat, que s’evadia i segurament és cert, però l’humor també l’ajuda a suportar aquest patiment,a relativitzar-lo, a mirar-lo amb perspectiva… per això avui he volgut escriure sobre el “sentit “ -o l’ús- de l’humor.
S’ha parlat molt, sobretot en les darreres dècades amb l’aparició de l’anomenada psicologia positiva, de com prendre’s les coses amb humor, mirar amb unes “ulleres positives”, etc. ens ajuda en la vida, i no seré pas jo qui digui el contrari. Fins i tot, hem inventat teràpies del riure i s’han estudiat i s’estudien els beneficis fisiològics de l’humor i el riure -l’alliberament d’endorfines, la mobilització del diafragma i la respiració més profunda, etc-. Però fent un joc de paraules trobo molt interessant veure quin sentit té l’humor en les diferents situacions que ens trobem, per què riem en cada cas? En general, és correcte afirmar que riem o fem bromes per a rebaixar el nivell d’angoixa, perquè ens sentim insegurs, per a defensar-nos, per relaxar-nos… però anem a pams…
La Maria, quan reia a la sessió, podem dir que reia d’una situació que no pot canviar, potser reia una mica d’ella mateixa, de la seva sort, d’allò que es repeteix a la seva vida, però això no vol dir que no faci res per canviar les coses, no vol dir que llenci la tovallola, al contrari vol dir que es pren un moment per parar, respirar i agafar forces per a fer-hi front seriosament, amb una nova mirada, perquè riure també té a veure amb ser creatiu, perquè és molt diferent enfrontar una dificultat després de riure que després de plorar, perquè es molt diferent el mal de costelles que et genera una forta riallada al que et pot generar un plor contingut . Perquè després del riure sa no hi ha paràlisi sinó energia. Ep! Però si som honestos després d’un plor abundant també hi ha nova energia, –en ambdós casos el que es dóna és l’alliberament d’emocions- sí, però no és objecte d’aquest post.
Podríem dir que el sentit de l‘humor és el terme mig entre la frivolitat en la que res té sentit i la seriositat en la que tot té molt sentit. Per tant, jo diria que l’humor és un indicatiu de salut mental o com diu Sigmund Freud “és la manifestació més elevada dels mecanismes d’adaptació de l’ésser humà”, perquè res -o molt poques coses- és tant seriós per a no fer-nos riure, ni res és prou absurd com per a no prendre-s’ho amb un mínim de seriositat.
D’altra banda, si ens fixem en l’evolució del riure en les persones veiem que els nens acostumen a riure amb molta freqüència; alguns estudis demostren que, un cop són adults, riuen un 50% menys que durant la infantesa. Per tant, ens hauríem de plantejar perquè no riem els adults o com educar e sentit de l’humor en els nostres fills ja que, com en gairebé tot la infantesa és bàsica per aprendre a tenir sentit de l’humor, així, els pares que saben relativitzar els contratemps transmeten als seus fills més instruments per defensar-se de l’adversitat, que aquells altres que busquen de seguida els culpables dels conflictes perquè s’angoixen davant les dificultats.
Per entendre les subtileses de l’humor cal haver desenvolupat suficientm
ent la capacitat d’abstracció, per tant l’humor és també un indicatiu d’una bona maduresa intel·lectual. Per això els nens no poden entendre certs jocs de paraules dels adults. De fet, demostrar un agut sentit de l’humor sempre s’ha considerat un senyal d’intel·ligència. Hem de reconèixer , però,que hi ha persones amb més aptitud que altres per a l’humor. I que és una qüestió molt personal ja que el que fa riure una persona no fa riure l’altra. I també depèn del grup humà i el país a què pertanys, ja que hi ha variacions culturals del sentit de l’humor. Finalment, cal assenyalar que l’humor pot ser també a vegades feridor.
Si un nen o nena desenvolupa un bon sentit de l’humor tindrà beneficis a nivell social i emocional ja que el sentit de l’humor provoca acceptació i proximitat amb els altres i esdevé un recurs per a desenvolupar-se en l’entorn i ajuda a crear vincles profunds i establés. L‘humor acostuma a ser ben rebut en situacions socials perquè rebaixa tensions tot i que no sempre és així i cal aprendre a discernir-ho.
Hem parlat de l’humor positiu i sa, però hi ha també l’humor agressiu, càustic, àcid que es dóna quan hi ha una burla que pot arribar a l’insult o la desqualificació d’ algú, i que és fruit d’una baixa autoestima de l’emissor. En aquest punt, podem dir que el que és positiu i constructiu és riure amb els altres no pas riure’ns dels altres que resulta destructiu tant per qui és objecte de la broma com per a qui la fa.
Per a resumir, podem dir que les avantatges de l’humor, entre d’altres, són: Augmentar l’autoconeixement (podem riure de nosaltres mateixos si ens coneixem bé i ens acceptem com som), facilitar la comunicació i la descàrrega d’emocions que ens fan mal, el valor pedagògic (els bons mestres ho saben), és una defensa contra l’adversitat i és la millor medicina contra l’estrès i l’angoixa (ens fa veure el costat divertit del que ens passa).
Així doncs, l’humor no és poca cosa, ja que més enllà de tots els avantatges he esmentat des del punt de vista psicològic ens proporciona una eina molt útil per a transformar el patiment en una representació que ens fa somriure.
