“Les receptes ràpides no funcionen. Tot canvi durador requereix temps i esforç. La perseverança és la mare del canvi personal. ” -Robin Sharma
De petita m’agradaven els contes on fades i mags solucionaven les dificultats dels protagonistes, és veritat que també hi havien bruixes i a voltes eren una mica angoixants, però quan vaig entendre que en els contes al final sempre guanyaven els bons i que gairebé tots els finals eren feliços em vaig relaxar i vaig poder gaudir dels contes.
M’agradava molt quan un mag feia una recepta màgica i tot es solucionada en un plis-plas. Ara que m’he fet gran em continuen agradant els contes però m’agraden sobretot els que finalitzen amb un missatge a l’optimisme i també al compromís i a la responsabilitat de cadascú. De fet, encara m’agraden els que acaben bé o les pel·lícules romàntiques però m’agraden per evadir-me de la realitat que no sempre m’agrada. Per agafar energia i tornar a creure en la màgia, però en la màgia que poso jo en la meva vida i en la dels que m’estimo.
Tot aquest preludi per dir-vos que no hi ha receptes màgiques per canviar el que no m’agrada de mi – i encara menys per canviar el que no m’agrada dels altres o del món- . El que hi ha, el que produeix canvis és sobretot el desig de canviar, i si bé probablement no ho podem fer sols, si bé, en moltes ocasions ens cal buscar ajut professional, del tipus que sigui, el que no podem fer és atribuir la responsabilitat dels resultats del nostre canvi o no canvi a l’altre, ni tampoc atorgar-li poders màgics…
Quan decideixo, per exemple, que a partir d’ara em vull cuidar la pell em compro una crema boníssima que després m’haig de posar cada dia al matí i al vespre i si no sóc constant no puc afirmar que la crema no funciona oi? Si em vull aprimar i decideixo fer una dieta l’haig de seguir una temporada llarga oi? Però potser decideixo que prefereixo menjar de tot i tenir uns quilos de més… De la mateixa manera si vaig al psicòleg i anul·lo sovint les cites o entre sessió i sessió no faig el que m’ha suggerit no puc dir que és un psicòleg dolent, potser he decidit que ser com sóc no és tant dolent…-això no vol dir que hi hagi teràpies més adients o psicòlegs amb més o menys habilitats, però donem a cadascú la seva part de responsabilitat, si us plau-.
Per això a l’inici de qualsevol treball de creixement cal aclarir les expectatives del client i cal situar-lo en la realitat, i això ens toca fer-ho a nosaltres els professionals. Deixar clar què és pot esperar i què no del procés que és a punt de començar. Deixar clar qui condueix el cotxe -el client- , i qui fa de copilot–el terapeuta- en aquesta cursa. La tasca del copilot és fonamental per arribar a la meta, ha de saber conèixer, trobar i facilitar rutes alternatives al pilot, preparar-lo i mentalitzar-lo per a cada nova etapa, per això, el copilot, necessita un temps per conèixer el pilot i saber quina conducció acostuma a fer: li agrada anar amb marxes curtes o llargues? Carreteres secundàries amb curves i poc trànsit o autopistes llargues i rectes? …? Perquè no és el mateix fer de copilot de un conductor o d’un altre. Per això les primeres sessions d’una teràpia són com una mena d’acomodació entre client i terapeuta, es produeix un tempteig mutu i el terapeuta “avalua” o valora les característiques del client per a determinar si pot ajudar-lo i l’enfocament a seguir. Enfocament, que d’altra banda, es va refent, constantment. Per la seva part, el client valora si es sent còmode amb el professional, més enllà de la seva qualificació. Aquesta primera fase té una duració diferent en cada cas, però per concretar pot ser de quatre o cinc sessions, no menys. Per tant, és probable que no es notin avenços en aquestes primeres sessions, tot i que el que acostuma a passar és que parlar sobre el que em passa ja és terapèutic, que no vol dir que sigui fàcil o agradable, al contrari a vegades pot resultar incòmode i si la persona no té clar que ho vol fer es poden produir abandonaments de la mateixa manera que quan decideixo que no puc renunciar als gelats i deixo la dieta.
Després d’aquesta primera fase podem dir que comença la teràpia o el treball personal, és a dir, el conductor esdevé part activa i protagonista del procés, s’inicia un treball força dur, i a la vegada, molt apassionant. El copilot sempre hi serà present, també vol arribar a la meta, és a dir, hi ha un objectiu compartit però no podrà conduir per tu, això si, vetllarà perquè puguis tenir sempre el cotxe a punt: amb benzina, amb el motor en òptimes condicions, etc. també portarà els millors mapes, els mirareu junts abans de sortir i n’escolliràs un, però no podrà conduir per tu… i si un dia punxes el copilot serà al teu costat, et dirà com canviar la roda, t’ajudarà, però altre cop hauràs de pujar al cotxe i tornar a conduir fins a creuar la línia d’arribada.
Durant la cursa hi haurà dificultats hi haurà moments que voldràs plegar, hi haurà sots que voldràs saltar però si no passes per aquests terrenys difícils, si no mires allò que et produeix dolor, això si reduint velocitat poc a poc i amb el copilot indicant-te si vas bé, no tornaràs al terreny segur on pots accelerar i gaudir del viatge sentint-te satisfet de tu mateix. I, qui sap?, potser la propera cursa la fas sense copilot… com qui deixa la crossa després de necessitar-la durant un temps.
Amb aquesta metàfora automobilística el que volia transmetre és que, un psicòleg o terapeuta no és un MAG i no dóna receptes màgiques per a la vida … és algú que t’acompanya i et fa veure recursos que tu tens perquè puguis prendre les teves pròpies decisions en el camí. És algú que no et pot garantir la felicitat … però que t’ajuda a retrobar-te amb el teu desig, a que gaudeixis més i pateixis menys. Per tot això, iniciar aquest camí amb ajut extern professional és fabulós i signe de valentia i honestedat però hem d’evitar tant aferrar-nos a aquest ajut fins a la dependència com donar-li un poder exagerat i la responsabilitat del nostre canvi, ja que en cas contrari estem limitant la nostra capacitat i la nostra participació en el propi creixement personal, i per tant, en la nostra felicitat.
