“M’adono que si fos estable, prudent i estàtic, viuria en la mort. Per tant, accepto la confusió, la incertesa, la por i els alts i baixos emocionals, perquè aquest és el preu que estic disposat a pagar per una vida fluïda , perplexa i excitant “. Carl Rogers
Sovint durant una sessió de teràpia o en acabar-la el client em diu que està confós davant allò que ha sorgit en la sessió i que s’ha abordat. És llavors quan a mi, tot i que no ho faig, em vénen ganes de cridar SIIII!!! VISCA!!! OBJECTIU ACONSEGUIT!!! Perquè és només des de la confusió que és pot començar a créixer, a canviar, perquè des de la certesa no ens cal canviar res.
Però la confusió resulta incòmoda i, a vegades és, fins i tot, desagradable. Pot tenir efectes paralitzants i no convé parar-se en la societat de l’acció compulsiva i la velocitat, tot i que la fugida endavant en forma d’actuació també és una reacció freqüent davant la confusió. Mostrar-se confós s’equipara a mostrar-se dèbil i vulnerable i això implica pagar un peatge molt car en molts entorns actuals.
Del llatí confusio, confusió és l‘acció i efecte de confondre (barrejar o fondre coses diverses, pertorbar els ànims, equivocar). La noció de confusió, per tant, pot estar vinculada a la perplexitat o la torbació de l’ànim.
Val la pena aclarir que no em refereixo pas a la confusió mental característica de trastorns psiquiàtrics diversos, ni molt menys, sinó a l’ús popular que se’n fa que podria ser sinònim de sorpresa o crisi.
De la confusió sempre neix alguna cosa nova, un cop poden posar cada peça al seu lloc, és com quan volem endreçar un armari i fa molt temps que no ho fem. Primer ho traiem tot a fora i quedem perplexos de la quantitat de coses que hi havia dintre i dubtem –al menys jo- de que hi tornin a cabre però poc a poc tornem a posar-les amb un nou criteri i llençant –important- les coses que ja no ens serviran i quedant al final tot al seu lloc, ja sigui a l’armari o bé al contenidor de roba usada. Doncs de la mateixa manera després de la confusió sorgida a la sessió de teràpia o del que sigui que la generi, ve la claredat d’entendre les coses des d’una nova mirada, amb més consciència per a decidir sobre el que sigui que toqui decidir. Clar, que això no sempre és qüestió d’un dia o d’una setmana, de la mateixa manera que potser feia dies que pensava que em tocava endreçar l’armari i no ho feia i quan m’ hedecidit a fer-ho la roba ha quedat escampada per l’habitació uns dies, o potser feia temps que sabia que no em tornaria a posar una peça determinada de roba i no la llençava. Així doncs quan jo tanco una sessió de teràpia intento que la persona surti tranquil·la i serena però amb unes pessigolles a la panxa que aniran fent la seva feina, perquè l’armari estarà obert, fins a la propera sessió, quan amb sort tot s’haurà recol·locat on toqui o si més no, s’haurà airejat la roba que portava anys tancadeta a l’armari, és a dir, els assumptes que estaven ben guardadets.
Novament, és la visió oriental la que ens aporta llum a aquest tema de veure la confusió des d’una perspectiva més constructiva ja que enfoca la confusió com una gran oportunitat i com una experiència que només poden tenir les persones intel·ligents .
Lao Tzu diu, “Potser sigui jo l’únic home confós al món. Tots semblen estar molt segurs, excepte jo”. I és que moltes persones creuen tenir claredat i certesa i segueixen fent això i allò altre en la vida, somriuen, riuen, acumulen diners, lluiten per obtenir més poder i fama. Si els observes et sentiràs potser una mica gelós, semblen tan segurs de si mateixos i fins i tot feliços i tu, i jo, en mig de la confusió… Però tenen només una claredat superficial que potser farà que passin per a vida i tan de bo que en fer-se grans facin un balanç positiu d’aquesta, però jo no posaria la mà al foc en que sigui així.
La confusió és una gran oportunitat perquè t’està dient que les idees fixes tard o aviat es trenquen, que simplement no hi ha sortida a través de la ment, has d’escoltar altres parts de tu. Has de deixar de pensar per sortir de la confusió. Has de ser valent per travessar la confusió tot i que de vegades tinguis la sensació de fer un salt al buit sense xarxa, si ho ets segur que la vida serà generosa amb tu.
Així doncs, si en algun moment de la vida, en un procés terapèutic o en una sessió de teràpia et sents confós intenta veure l’oportunitat de fer canvis, de créixer i d’esbrinar una mica més de tu mateix!