Els vostres petits o petites tenen por o pors? Els meus també. Jo també tinc pors. Tots tenim por.
L’única explicació a aquesta generalitat és que la por té un important component de valor adaptatiu per a l’espècie. A petita escala, aquestes sensacions que es viuen com desagradables per part del nen o adolescent compleixen una funció de supervivència en el sentit d’apartar-lo de situacions de perill potencial (no acostar-se a certs animals, no entrar en llocs foscos, etc.).
Quan som petits tenim unes pors determinades i quan ens anem fent grans aquestes canvien, però continuem tenint por. A grans trets les pors més freqüents són:
| 0-2 anys |
|
|---|---|
| 2-6 anys |
|
| 6-8 anys |
|
| 8-11 anys |
|
| Adolescència |
|
| Font: https://www.gerio.cat/opinio/257863/les-pors-i-fobies-infantil | |
Per tant, el nen -i l’adult- ha d’integrar la presència de la por a la seva vida. La por hi ha de ser, si, però no ha de paralitzar-nos, sinó que ha d’ajudar-nos a fer les coses amb precaució -per exemple apropar-nos a un precipici- i preparació -per exemple fer una presentació oral a classe-. En certa manera, cal conèixer i fer-nos amics de les nostres pors.
El primer pas per a ser “amics” de les nostres pors és identificar-les (quantes vegades hem preguntat al nostre fill “què és el que et fa por?” i no ens ha pogut respondre?- i ser capaç d’expressar-les en veu alta, sense vergonya, perquè així el nen/a descobrirà que no és pas l’únic/a que té por de la foscor, dels monstres, dels gats o d’anar al metge. En podrà parlar amb naturalitat i compartir-ho amb els amics com fan els de “La Colla Pessigolla” en el segon títol “Tots tenim por, tots som valents”. La segona part del títol també és fonamental i serà tot un descobriment pels petits: “El que li fa por al meu amic a mi no me’n fa! Potser li puc explicar com ho vaig fer deixar de tenir por a…”
Sentir-se valent, capaç, fort i útil fa que la seva autoestima augmenti, la qual cosa permet al nen o a la nena empoderar-se respecte a allò que li fa por, o si més no, obrir-se a la possibilitat que potser un dia deixarà de fer-n’hi o n’hi farà menys.
Evidentment, després d’aquest pas, després de verbalitzar i compartir la seva por caldrà aprendre a gestionar-la amb l’ajut dels pares o altres adults però us asseguro que haurà fet el primer, i més important, pas.
Us vull deixar també unes recomanacions per ajudar als vostres fills i filles a fer front a les seves pors:
- En primer lloc, hem de respectar i acceptar la seva por, per ridícula, incoherent o poc raonable que ens sembli. Hem d’entendre que per a ell la por és real.
- Cal ajudar-lo a que descrigui exhaustivament la seva por quan ell o ella desitgi fer-ho, Permetre que s’esplaï i fer-li veure que li escoltem i que ens preocupem pel seu estat.
- Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar, compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.
- Evidentment, no llançar-lo ni exposar-lo directament a la situació que tem. És recomanable acompanyar-lo fins que es senti més segur per afrontar-ho sol/a.
- En moments concrets, per ajudar el nen a tranquil·litzar-se davant de situacions que li provoquin por, podem proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar afrontant la situació que el neguiteja.
- Reforçar-li positivament cada petit acostament que faci cap a la superació de la seva por, encara que al principi sigui amb la nostra ajuda, sense forçar-lo i elogiant les seves conductes valentes.
- En algunes ocasions pot ser útil ensenyar-li com ens exposem al que ell/ella li fa por i que observi com allò que tem no arriba a passar. No cal que després s’hi exposi ell, simplement amb que ho observi ja és un gran pas.
- A més, cal ensenyar-li maneres de contrarestar l’ansietat: escoltar música, relaxar-se, o activitats que el mantinguin ocupat ( enumerar menjars favorits, dibuixar, …).
En definitiva, La millor manera que els nens superin les seves pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la situació temuda i animar-los a superar-les acompanyant-lo amb reconeixement, mostres de felicitació i estimació.
Finalment us deixo un document que fa algunes propostes per ajudar els nens i nens a fer front a una de les pors més comunes la foscor. Cliqueu aquí
També us animo a deixar els vostres comentaris idees, experiències o suggeriments relatius a aquest tema per a generar un espai de debat i ajuda sobre com ajudar els nostres petits en les seves pors.
Nova col·lecció de llibres:
La colla pessigolla i les emocions
d’Anna Esteve i Eva Sans
 |
La Maria té por d’equivocar-se a l’obra de teatre de l’escola. Tremola només de pensar que diran els altres si a mitja representació es queda en blanc. Els seus amics li faran costat i l’ajudaran a fer fron a la seva por.
|
