637 436 669 (Anna) - 676 735 030 (Sònia) info@retrobat.cat
Els secrets d'en Miquel i les papallones de colors a Retroba't

Els secrets d’en Miquel i les papallones de colors

Educació Emocional per a nens/es

En Miquel és un nen de sis anys que em ve a veure un cop a la setmana, li agrada jugar a un conegut joc de caçar papallones de colors impulsades per la trompa d’un elefant. El L’últim dia que ens vam veure, mentre hi jugàvem, va sorgir una bonica metàfora de papallones i secrets i li vaig prometre que li escriuria un conte. Tot i que no se si ell se’n recordarà o no, ja que els nens, tot i tenir molta memòria, tenen una una vida molt intensa i amb el començament de l’escola i tot plegat , és probable que no ho recordi, tot i això, jo vull complir la meva promesa, així que aquí va el conte.

“Un dissabte asoleiat de primavera la Queralt i el Miquel jugaven pels voltants de casa l’avia. Havien jugat a caçar dracs i a empaitar-se, a cuit-i-amagar, a exploradors… De sobte, però el joc es va tornar més seriós: van decidir que volien jugar a secrets, és adir, per torns s’havien d’explicar secrets. Així doncs, es van asseure a terra l’un davant de l’altre, amb posat seriós i van començar. Al principi, va ser fàcil perquè tots tenim secrets que només ho són una mica de secrets, fan una mica de vergonya i fan de mal dir, perquè et poses vermell, però un cop els has dit ja està, fins i tot, fa una mica de gràcia i et sents divertit. De fet no són ben bé secrets, són gairebé secrets.

vinilo infantil ninos caza mariposasEls secrets d’aquest tipus el Miquel i la Queralt els van anomenar papallones verdes perquè tot i que siguin fàcils de dir també fan pessigolles a la panxa, com si hi tinguéssim papallones, però si obres la boca i ho expliques les papallones verdes petites surten i tu et trobes més bé.

Els secrets de papallones verdes del Miquel van ser:

–          A vegades, em faig pipi al llit.

–          Em fan una mica de por els reis.

–          Les llaminadures que em dones, Queralt, no m’agraden gaire…

–          A casa, en un calaix hi guardo un fòssil de dinosaure que no li he ensenyat mai a ningú.

I els de la Queralt:

–          Anar a la piscina no m’agrada gens.

–          Tinc un amic que ningú més que jo pot veure, es diu Tripi.

–          Dormo amb una llum encesa.

 

Després, hi ha secrets que no vols dir a ningú perquè saps que si se t’escapen potser algú s’enfada o es posa trist i és algú que t’estimes, però que en el fons si que els vols dir perquè t’entenguin i perquè guardant-los a vegades les pessigolles a la panxa es fan una mica difícils de suportar, són els secrets grocs i quan els dius un munt de papallones grogues surten volant de la teva boca… és una sensació bastant agradable.

Els secrets de papallones grogues del Miquel són:

–          Està bé! L’altre dia si que vaig pegar en Joan, però es que ell em va insultar i jo… no em vaig poder aguantar!! I no li he dit a la mestra perquè em castigaria.

–          A vegades, quan la mare repeteix mil vegades que recollim i que ens rentem les dents jo penso que és molt pesada i que potser hi ha mares que no ho són tant… no et passa tu això –diu en Miquel abaixant el cap, avergonyit.-

–          Quan vull una cosa i la mare no m’ho vol comprar li dic a l’àvia i li dic que la mare ja ho sap.

I els de la Queralt:

–          Quan vull veure uns dibuixos que la mare no em deixa veure li dic a l’avi que si que em deixa.

–          A vegades, voldria que el neu germà petit se’n anés lluny, ben lluny. –diu afluixant la veu fins a un to gairebé imperceptible la Queralt, perquè aquest secret és gairebé de papallones vermelles, que ja els explicarem.-

–          Un dia vaig agafar unes coses de maquillatge de la mare i les vaig dur a l’escola per a que les amigues les veiessin i hi vam jugar una estona…La mare encara no ho sap.

Finalment, tenim els secrets de papallones molt grans i vermelles, tan grans que les pessigolles a vegades gairebé no es noten però altres vegades fan un bon mal de panxa. I tant grans que costa mot que pugin coll a munt, sense sentir una sensació desagradable. I és que aquests secrets són molt i molt grans i de vegades no els podem dir perquè ens posem molts tristos; són coses que sentim dels pares o que ens imaginem o coses que no entenem, coses que ens fa por que passin. De vegades, els podem dir fent un dibuix, o jugant o bé podem dir-los a una sola persona. Tots en tenim d’aquests secrets fets de papallones vermelles i grosses que quan se’n van, perquè ho hem explicat a algú o bé perquè ens han explicat alguna cosa que no sabíem o pel que sigui, tenim una sensació molt agradable i se’n van lluny, lluny i aquelles ja no tornaran.

De fet, el Miquel i la Queralt no van gosar explicar-se secrets d’aquests, no pas aquell dia potser més endavant… qui sap.

És clar que també hi ha secrets bons, com quan prepares amb el pare el regal d’aniversari de la mare o quan fas la tapa de l’àlbum i no pots dir com és fins el dia que arriben les vacances, però d’aquests secrets com més n’hi hagin millor, però de quin color deuen ser les papallones d’aquests secrets… blaves, daurades, liles…?

Subscriu-te al nostre butlletí de notícies

T'agradaria rebre informació sobre els nostres serveis i activitats?

"*" indicates required fields

0
    0
    La teva cistella
    La teva cistella està buidaTornar a la botiga