“Només hi ha dos llegats duradors que podem deixar per als nostres fills. Un d’aquests són arrels, l’altre, ales. ”
Hodding Carter

Actualment vivim un moment en que coexisteixen, amb total normalitat,  múltiples models familiars, i això, sense cap mena de dubte és una riquesa, un  avenç social, perquè qualsevol forma de família és legítima mentre sigui font d’amor i suport entre els seus membres  Avui trobem famílies tradicionals, reconstituïdes, homosexuals, monoparentals, unions de fet, famílies multiculturals, amb fills adoptats o acollits, …

Lluny queden els temps de la família extensa, en la que diverses generacions vivien sota el mateix sostre. Aquestes famílies van donar pas  a les anomenades famílies nuclears -formades pels progenitors i els seus fills/es). El canvi va coincidir amb la industrialització i amb el pas de l’entorn rural a l’urbà, amb horaris i ritmes de treball diferents. Aquest canvi va significar la modernització de la societat i ha estat vist positiu en molts sentits: més independència dels membres, més intimitat i privacitat en la dinàmica d’interacció entre cadascun dels membres, etc. Però el cert és que també ha implicat alguns desavantatges, per exemple,  poc contacte entre generacions, més despeses econòmiques, menys suport i xarxa familiar, manca de referents amb fills, etc.

La manera de viure la maternitat/paterninat i l’educació també s’ha vist afectada per tots  aquests canvis socials: l’educació ha deixat de ser una tasca que es feia  “en  grup” per ser una tasca que els pares fan “en solitud” i aïllament  i en la que, a més, existeix una certa pressió de la societat, especialment en el cas de les mares. A tot això cal afegir el fàcil accés i l’excés d’informació sobre l’educació a Internet, múltiples i diferents teories, etc que sovint confonen els pares més que no pas ajuden.

A  ser mare o a ser pare no t’ensenya ningú. És, com moltes experiències de la nostra vida,una construcció personal, única, individual, intransferible. Tot i així, el que si que necessitem és tenir el sentiment d’acompanyament i de suport, una xarxa social en la que recolzar-nos; antigament eren las avies, les tietes, les veïnes i avui cada cop més proliferen els grups de mares per substituir aquesta funció, sobretot en les primeres etapes de la vida dels nostres fills o filles.

Quan  els nens i nenes són més grans però  la informació és més confosa, el dia a dia ens engoleix i se’ns fa més difícil trobar aquests espais per compartir inquietuds i experiències. En canvi,  els dubtes, els sentiments de no fer-ho bé, etc.  continuen fent-se presents, per tant hauríem de continuar trobant aquest espais, perquè i si bé es cert que no hi ha fórmules màgiques si que hi ha actituds i maneres de mirar que afavoreixen un creixement del nostre fill o filla més sa i conscient que li facilitaran el seu viatge vital.

Malgrat que el ritme actual ens ho posi difícil, no podem educar a apagant focs, responent a conflictes i situacions quan sorgeixen, cal que dediquem temps a pensar i parlar de l’educació dels nostres fills, dels valors que els volem transmetre. Cal que reflexionem sobre qui som, què fem, que sentim mentre eduquem, etc. i una molt bona manera de fer-ho és fer-ho amb altres pares i mares, compartint amb ells els nostres èxits i les nostres dificultats, les nostres pors i els nostres anhels; obrint-nos a aprendre d’ells i de la seva manera de fer, sentitn-nos acompanyats i recolzats.

Pare, mare, cuida’t i busca’t un  espai i un temps per reflexionar sobre aquests i altres  temes, per conèixer una mica més les teves emocions i així poder acompanyar millor les del teu fill!

Un dissabte al mes de novembre a maig. Més informació

Contingut relacionat

Velocitat moderada

“La felicitat no és un destí al que cal arribar, sinó una manera de viatjar” (Anònim) Recordo que quan era petita i anava amb cotxe o amb l’autocar que em portava cada dia a l’escola, em distreia veient passar les coses de pressa davant els meus ulls –perquè eren les...

Germans que es barallen… i que s’estimen

Tenir germans o germanes és una experiència meravellosa. Subscriviu aquesta frase? O penseu que és una frase feta buida de contingut real? Una frase maca que finalment ens porta a la culpa o a la sensació d'haver-ho fet malament si no la compartim? Us explico la meva...

De nens grans i d’adults petits

No riguis mai de les llàgrimes d’un nen. Tots els dolors són iguals”. Charles Van Lerberghe Darrerament en la meva activitat professional  em trobo massa sovint amb nens amb un discurs totalment adult: tant per les paraules que utilitzen, com pels arguments que...

Afortunadament, sóc vulnerable

“De nens pensàvem que quan arribéssim a ser grans ja no seriem vulnerables. Però madurar és acceptar la nostra vulnerabilitat. Viure és ser vulnerable. “(Madeleine L’Engle) Una vegada més em proposo  fer d’advocada del diable i afirmar que, contràriament al que ens...

Jo no vull ser “normal”

“El que em molesta és que a vegades per a insultar-me em diuen negre” em va dir un nen al final d'una sessió. “Això és perquè la gent té molt mala llet” em va sortir a mi, intervenció no massa terapèutica ja ho se, perquè ni és neutral ni res de tot això, però és...

Adiós 2018 y Bienvenido 2019

Te comparto una propuesta práctica para despedirte desde la consciencia y desde el corazón de este 2018, y así poder dejarte libre para poder tomar este nuevo año 2019 con todo tu SER. Es algo sencillo y poderoso por la honestidad de las palabras que expreses escritas...

Pares i mares, compartint creixem i …ens reforcem!

"Només hi ha dos llegats duradors que podem deixar per als nostres fills. Un d'aquests són arrels, l'altre, ales. " Hodding Carter Actualment vivim un moment en que coexisteixen, amb total normalitat,  múltiples models familiars, i això, sense cap mena de dubte és una...

¿Qué desean las mujeres por encima de todo?

Cuento: Gadwin y lady Ragnell Un día a finales de verano, Gadwin, el sobrino del rey Arturo, estaba con su tío y los caballeros de la corte en Carlisle. El rey volvió de su cacería diaria tan pálido y alterado que Gadwin le siguió a sus aposentos y le preguntó qué le...

L’al·legoria del carruatge

Us vull explicar el concepte “holísitc” i que l’ésser huma és un ésser holístic, per fer-ho m'ajudaré amb una metàfora que explica Jorge Bucay en un dels seus llibres. Un dia d’octubre, una veu familiar al telèfon em diu: -Surt al carrer que hi ha un regal per...

Les emocions en els contes

"Hi havia una vegada..." " Vet aquí que una vegada..." " En un país molt llunyà ..." són frases màgiques   i emocionants per a tota la quitxalla i, gosaria dir, que per a molts dels que ja no som petits. L'hora del conte és un moment esperat i desitjat  que reforça el...
Translate »