“L’educació emocional és inevitable, la intel.ligència emocional és el resultat de l’educació emocional conscient, responsable i sana”

Si ets pare o mare cada dia eduques la gestió d’emocions

L’educació emocional està de moda, sort! Sort que tothom ja sap que les emocions existeixen i són importants, sort que ja gairebé a totes les cases se’n parla, però és que d’educació emocional n’hi ha hagut sempre; perquè eduquem emocionalment quan tenim una discussió amb la nostra parella, amb nostres els fills o filles davant,  i la deixem amb la paraula a la boca o fem un cop de puny sobre la taula o l’escoltem amb atenció i la deixem parlar per després dir la nostra opinió. També eduquem emocionalment quan li diem al nostre fill que no plori, que no passa res o quan li diem que no està bé que s’enfadi.

De fet, eduquem la gestió d’emocions inevitablement sempre i a cada instant.  I això és així perquè nosaltres gestionem les nostres emocions,  millor o pitjor però ho fem i nosaltres som els models que tenen els nostres fills i som els seu referents. Els nostres actes són observats i disseccionats i les nostres maneres de fer imitades a la perfecció, i això, que sovint ens fa gracia i resulta divertit, és així amb totes les nostres conductes. Perquè en cada acte quotidià gestionem i ensenyem a gestionar les emocions. La novetat és la consciència que hem pres  de la rellevància d’aquesta educació i l’èmfasi que hi anem posant perquè ens hem adonat de que és un factor determinant per a la felicitat.  La novetat és l’educació conscient de la gestió positiva de les emocions.

Aquesta realitat lluny de significar una dificultat és una oportunitat i un regal que ens ha de permetre mirar-nos i millorar com a persones.

L’educació emocional, com l’educació en general, no es pot delegar a les escoles perquè els pares i mares hi tenim molt a fer i aquesta hauria de ser una bona notícia. Tenir a les nostres mans el seu creixement emocional ens ha d’alegrar, no pas d’espantar. I, molt probablement, no vol dir fer grans canvis en el dia a dia, només vol dir ser més conscients, ser més humils i mirar els nostres fills des del cor.

I com es fa?

“Ostres, que fàcil dir-ho per a tu, però jo no tinc eines!” Em diuen els pares. Si que en tenim però no ho sabem, el que no tenim és l’hàbit de fer-ho, l’hàbit de prendre consciència de com ens sentim o d’observar com es senten els petits de la casa. Desprès de prendre’n consciència cal expressar-ho i ja que som els seus  models, modelar l’expressió d’emocions en els nostres fills i potenciar-la  amb preguntes, repetint el que han dit, posant paraules quan ells encara no poden, convidant a ampliar la informació, tot això sense fer-nos pesats.

-El primer pas és ser conscients de les nostres emocions, ens hi pot ajudar fer-nos preguntes com “Com em sento en aquest moment? Per què em sento així? Com estic manifestant el que estic sentint? Què puc fer per corregir aquesta conducta, si cal? Igualment, també és important verbalitzar com ens sentim, d’aquesta manera aportem i ampliem el vocabulari emocional dels nens alhora que donem exemple de com gestionem les pròpies emocions.

-Un segon aspecte important és ajudar les nens a detectar les seves emocions, la causa i el comportament que se’n deriva. En aquest sentit cal treballar la impulsivitat i desenvolupar la regulació de les emocions, per exemple “no passa res per estar enfadat amb el teu germà perquè t’ha pres una joguina però no pots pegar-lo” o “sentir enveja o gelosia no és ser dolent, tots en podem sentir en algun moment” el que cal és verbalitzar-ho i objectivar-ho.  Cal doncs, legitimar totes les emocions però no totes les conductes derivades d’aquestes.

Per treballar la consciència emocional hi ha molts jocs i activitats: dibuixar cares d’emocions, imitar cares, llegir contes i endevinar les emocions dels protagonistes, etc.

L’empatia esdevé una de les habilitats socioemocionals més bàsica i cal treballar-la molt amb ells fills, per això cal escoltar de manera exclusiva quan ens diuen com es senten i no treure importància a les seves emocions, potser a nosaltres ens sembla poca cosa els que els està passant però per a ells és molt important. Si nosaltres practiquem l’empatia amb ells, ells també la desenvoluparan d’una manera natural i espontània.

Totes les situacions viscudes són oportunitats per treballar la  consciència i la gestió de les emocions, cada dia n’hi  ha moltíssimes perquè sempre sentim alguna emoció, però tot i axí pot ser bo destinar un temps a  fer balanç del dia, a buscar el millor moment, a fer un dibuix, a fer una activitat tranquil·la abans d’anar a dormir, etc. perquè no cal dir que l’educació emocional requereix sobretot  la presència i la complicitat dels pares i mares.

L’educació emocional és, doncs, inevitable, però tenim a les nostres mans fer una educació emocional sana que els faci adults conscients, responsables  i feliços. Tots i totes ho podem fer però si sents que et cal un cop de mà o vols sentir-te acompanyat i compartir aquest camí, a retroba’t t’oferim la formació “Eines pràctiques d’educació emocional per a pares i mares” que s’inicia el proper mes d’octubre. Si en vols més informació no dubtis a contactar amb nosaltres.