“Estimar-se un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida” Óscar Wilde
L’autoestima sembla la clau per obrir moltes portes: la porta a assolir els meus objectius professionals i personals, la porta a unes bones relacions personals, la porta a la pau interior, etc. Una bona autoestima portaria doncs tot el llistat anterior.
Però l’autoestima es construeix en base a les experiències de la vida, és a dir, les experiències agradables i/o exitoses augmenten o disminueixen l’autoestima per tant aquesta no té un valor estable o fixe. Es construeix des de la infantesa i podríem dir que fins l’adolescència, que esdevé una de les fases més crítiques en el desenvolupament de l’autoconcepte ja que és l’època en la qual el noi o la noia passa de la dependència de les persones a les que estima (la família) a la independència, a confiar en els seus propis recursos.Si durant la infància ha desenvolupat una forta autoestima, li serà relativament fàcil superar la crisi i assolir la maduresa, contràriament si es considera poc valuós li resultarà més complicat. D’altra banda, l‘autoestima es pot modificar al llarg de tota la vida i pot tenir fluctuacions importants depenent de les situacions que ens anem trobant.
Llegia, justament ahir, que l’autoestima es construeix en funció dels èxits i assoliments aconseguits i no a la inversa. Així doncs, si el que volem com a pares és que els nostres fills desenvolupin una alta autoestima i un autoconcepte sa hem de reconèixer els seus èxits, els seus punts forts i entrenar-los en la millora dels no tan forts, no pas afavorir una autoestima buida, construïda només amb la base del nostre amor incondicional –que hi ha de ser per a que tinguin l’empenta de provar coses noves i de tot i acceptant les seves mancances- i el desig que no pateixin, que, o bé es desmuntarà a les primeres dificultats, o bé donarà lloc a una autoestima inflada de la que parlaré més endavant.
Una definició simple i clara del que és l’autoestima és la que ens dóna Nathaniel Branden que afirma que l’autoestima és la suma de la confiança i el respecte per un mateix . Per tant, l’ autoestima és el requisit bàsic per a gaudir d’una vida plena i d’un benestar personal.
De fet, tots tenim d’autoestima, el que ca és saber com i de “quin tipus” la tenim, tot seguit us explico de forma breu i entenedora com podem tenir-la:
Les persones amb l’autoestima baixa tenen tendència a pensar de forma negativa en general –de fet, veuen la realitat distorsionada- , i tenen por de cometre errors, estan insatisfetes amb la seva vida i es senten frustrades. També estan sempre a la defensiva i temen ser abandonats o ferits pels altres. Adopten una posició de víctima i es senten inferiors als altres.
Les persones que tenen una bona autoestima es senten aptes per a la vida: tenen un sentiment de capacitat i un sentiment de vàlua personal. Són persones amb total seguretat sobre ells mateixos, són capaços de tenir intimitat en les seves relacions, no amaguen els seus sentiments sinó que si són veritables els demostren, tenen capacitat per reconèixer els seus propis èxits en la vida, tenen l’habilitat de perdonar als altres i també de saber admetre els seus errors, no temen els canvis en les seves vides, tot el contrari, els veuen benvinguts. Un altre element bàsic de d’una autoestima adequada és l’acceptació incondicional del que sóc, amb les meves limitacions.
Però fixeu-vos que he dit que les característiques anteriors són de les persones amb bona autoestima, no amb alta autoestima, perquè l’alta autoestima pot ser sana quan té les característiques esmentades en l’anterior paràgraf o pot ser disfuncional si es tracta del que s’ha anomenat autoestima inflada i que té les següents característiques: en general les persones que tenen una autoestima inflada creuen que són millors que els altres, demostren i presumeixen els seus èxits, són molt exigents, sempre estan parlant del seu valor, tendeixen a demostrar el que saben, pensen que no hi ha ningú millor que ells, tots s’equivoquen menys ells, creuen que la gent depèn d’ells, són extremadament vanitosos, creuen que tothom els ha de admirar i estimar, parlen sempre d’allò extern, són escandalosos, pensen que ningú és digne de la seva amistat o companyia, consideren que són rebutjats per saber massa, són malaltissament egocèntrics, senten que només poden comptar amb ells, volen tenir sempre el millor en tot,… L’autoestima inflada pot tenir els seus orígens en un entorn que ha satisfet massa les demandes del nen o bé en una entorn amb mancances afectives que han donat com a resultat una baixa autoestima disfressada d’autoestima inflada. En qualsevol cas les persones tendim allunyar-nos de les persones amb l’autoestima massa inflada.
Però com es forja una autoestima alta i sana?
Doncs en una llar on el nen és tracta amb amor i creix en entorn segur i coherent pel que fa a normes de conducta i a límits, que fomenta la seva autonomia i on se li transmet que pot somiar i que pot assolir les coses que es proposa si s’esforça. També es fonamental que el nen senti que pertany a un sistema que l’estima, el protegeix i el respecta.
Com puc millorar la meva autoestima?
Com ja he dit l’autoestima es pot millorar o modificar al llarg de tota la vida. Algunes coses a tenim en compte quan per augmentar-la són les següents:
– Evita comparar-te obsessivament amb els altres.
– Evita el perfeccionisme. Ningú és perfecte. L’autoestima no millorarà si tendeixo a ser molt exigent amb mi mateix ja que mai estaré d’acord amb el que aconsegueixi.
-Evita les generalitzacions. Per augmentar la meva autoestima, és important aprendre a veure cada situació com un fet aïllat i no pensar que perquè alguna cosa ha sortit malament, tot ha de sortir-hi.
– Accepta’t tal com ets. Com ja he dit ningú és perfecte i per tant m’haig de acceptar i estimar com sóc, inclosos els meus defectes. Això no vol dir que m’hagi de conformar i no fer res si està al meu abast
Per acabar us vull descriure tres reaccions a una mateixa situació i us proposo un joc: comenteu a quin tipus d’autoestima correspon cadascun dels paràgrafs que teniu a continuació.
L’Eulàlia tenia motius per estar contenta, el seu cap li havia dit que havia fet una gran feina i els seus companys també li ho havien dit. A més, què coi? Ella ja ho sabia que el projecte era bo, s’hi havia esforçat i molt. I, malgrat la satisfacció, malgrat aquell sentiment agradable, sentia que li faltava alguna cosa, sentia una certa buidor dins seu que, de fet, reconeixia perquè l’havia acompanyat en totes les etapes de la seva vida, des que podia recordar que l’acompanyava, vaja. Ni quan va aprovar les oposicions amb la millor nota, ni quan la van nomenar presidenta d’aquella ONG, ni molt menys quan va ser cap d’un equip de deu persones, mai va poder deixar de sentir aquella estranya buidor. Sabia que era bona però no podia deixar de mostrar-ho al món per a creure-s’ho ella. I la buidor era plena de soledat, de mirades de la gent des de la distancia com si no gosessin acostar-se a ella, com si els altres tampoc gaudissin dels seus èxits i l’envegessin.
La Gemma estava satisfeta, tant esforç havia valgut la pena. La presentació del projecte havia anat bé i el seu cap l’havia felicitat, així com també ho havien fet els seus companys. Pensava, però que, tot i que ho havia defensat molt bé, la presentació pot ser era massa simple, poc atractiva,… “La propera vegada, va decidir, la faré en “prezi” i abans m’hauré apunta’t al curs que fan al barri”. Tot i així, quan els seus companys van dir-li d’anar a fer una copa per celebrar la finalització del projecte va acceptar encantada, disposada a relaxar-se i passar una bona estona.
El Martí, no podia deixar de pensar en aquell instant de la presentació en que s’havia quedat en blanc. Tothom se n’havia adonat, de fet, el seu cap i havia fer una mirada… i tot i que l’havia felicitat segur que l’endemà, quan fossin sols, li comentaria. O en aquell altre moment en que s’havia fer un embolic amb les “slides” i l‘explicació. O en la seva veu tremolosa. I el seu suor. I les mans, que no sabia on ficar-les. Malgrat que el seu company Andreu li havia dit que ho havia fet molt bé, no s’ho podia creure. Ves que li havia de dir! Ell que no es posa mai nerviós, que sap que ha dir en cada instant, que pot improvisar sempre, fer acudits,… Va estar a punt d’engegar-lo quan el va felicitar però no ho va fer perquè tenia por de sentir-se sol i, a més, l’Andreu sempre l’ajudava. Va decidir anar-se’n casa i ficar-se al llit sense sopar.
